Optimisme de lector

Una d’elles, per exemple, és l’obertura de noves llibreries durant la pandèmia. A Barcelona, mentre Laie i Altair van celebrar els 40 anys i La Central, 25, la ciutat veia com s’obrien grans espais com la nova Ona, la Byron o la Finestres, i alhora sorgia una descentralització cap als barris, amb llibreries com ara la Fahrenheit 451 a la Barceloneta, La Insòlita al Poblenou o La Caníbal a la Sagrada Família, que s’afegeixen al tracte personal que des de fa uns anys donen llocs com La Carbonera, la Calders, Nollegiu, Obaga, Atzavara o La Impossible, entre moltes altres. Alhora, aquesta descentralització s’ha escampat per tot Catalunya, des de la Mitja Mosca de Badalona a La Irreal de Tortosa, La Fatal de Lleida, la nova Vitel·la de Palafrugell, i comptant-hi a més la iniciativa de convertir Calonge en un poble-llibreria.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Més llibreries, doncs, que s’acompanyen de més editorials de tipus independent, cosa que obliga els llibreters a seleccionar millor el que proposen als seus clients. Així, només en català, aquests últims mesos han sorgit projectes editorials com Cal Carré, Edicions del Cràter, Les Nits Blanques, Mai Més, Extinció, Vibop, Pasta de Dibuix i, aviat, La Segona Perifèria, a més del rellançament de La Magrana o Barcino i la Bernat Metge. Explorar els seus catàlegs de novetats permet fer-se una idea de la varietat editorial, de la ciència ficció als clàssics, l’assaig, el còmic, la literatura nòrdica o la poètica del vi. Tots ells afegeixen més llenya a les activitats que són essencials per entendre que creixi el nombre de lectors, i que sovint són la cara pública de l’acte privat de llegir. Així, amb la continuïtat dels clubs de lectura a biblioteques i llibreries, i amb la constància de festivals literaris com el BCNegra, el Saló del Manga, el 42 de Gèneres Fantàstics, el Kosmopolis o la fira d’idees Literal, l’increment de lectors pot ser més sostingut.

Un apunt final, encara. La pandèmia ha fet créixer els índexs de vendes i de la lectura, però alhora també ha crescut el fenomen de les sèries a plataformes digitals. Pot semblar un contrasentit, però potser totes dues responen a la necessitat d’un punt de fuga: llegir, escoltar, veure històries que ens distreguin de la realitat.