La pandèmia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Bon Nadal i pau a la terra als vacunats
No soc ni provacunes ni antivacunes, soc tan estrany que m’importa un rave si els altres es punxen o no
Vull desmentir la creixent opinió que la vacuna de la covid no serveix a penes per a res. Això és fals, compleix la important funció de ser tema central de conversa, i la no menys essencial de substituir el ja anacrònic «¿estudies o treballes?» per un moderníssim «¿t’has posat la vacuna?», la qual cosa és un avenç que hem d’agrair als laboratoris i als governs, no sé si per aquest ordre. Hem arribat al punt que en qualsevol reunió o trobada et pregunten si estàs vacunat, que és com preguntar-li a algú si va de cos regularment o si li posa les banyes a la seva senyora, aquestes coses íntimes per les quals abans es considerava de mal gust interessar-s’hi.
Respecte a la covid, em sento com el personatge de ‘La anomalía’ –meravellosa novel·la d’Hervé Le Tellier que ja estan tardant a llegir– a qui pretenen qualificar d’ateu i replica: «No és que no cregui en Déu, simplement és una cosa en la qual no penso. Com en el bridge. I no crec que als que no pensem en el bridge se’ns hagi d’agrupar sota cap nom». Amb la vacuna, el mateix: no soc ni provacunes ni antivacunes, soc tan estrany que m’importa un rave si els altres es punxen o no.
El que sí que m’intriga és el nom. Vacuna. Potser perquè vinc d’un temps en el qual «vacuna» significava que no agafaves la malaltia, tan segur estava d’això que a la mili me’n van posar dues alhora i ni tan sols sé contra què eren. Tot i que, és clar, si li haguessin posat el nom, més lògic i adequat, de «líquid injectable que no impedeix que contagiïs ni et contagiïs tot i que potser redueix les teves possibilitats de morir arribat el cas, i això sí, les mesures que implantin els governs les patiràs igual, i no t’assegurem que no hagis d’anar posant-te noves dosis cada ics mesos ni que serveixi per a totes les variants i a més no oblidis que no és del tot experimentat i qui sap si tindrà efectes secundaris i, en fi, ja anirem veient», no se la posaria ni el tato. Vaja, és que ni regalant una pilota de platja a cada vacunat i un para-sol al completar les tres dosis. Així no es poden fer negocis, calia buscar un nom atractiu, i cap com vacuna, això ven. Crec que en els laboratoris farmacèutics cobra més el cap de publicitat que el d’investigació.
Per això, cada vegada que mor de covid un reconegut antivacunes, la premsa ho destaca en grans titulars, i entre línies ens diu «li està ben fet servir, per gilipolles» (just al revés de quan mor algú vacunat, que s’intenta que la dada passi desapercebuda). Només hi ha una cosa que provoqui més plaer morbós que la mort d’aquests heretges: els antivacunes que, després d’estar a l’uci a un pas de morir, en surten penedits, reconeixent el seu error i instant el poble a vacunar-se. Són moderns sant Paus caiguts del cavall, que abracen la fe i es converteixen en els seus màxims defensors. Mereixien morir, i per gust se’ls condemnaria a mort, però conversos són més útils. A la terra, com en el cel, i no diguem en els laboratoris i els governs, hi ha més alegria per una ovella perduda que torna, que per les que es van mantenir sempre a la cleda. Al·leluia.
No queda més que modernitzar els desitjos nadalencs: pau a la terra als homes de bona voluntat... que estiguin vacunats, i els altres que es fotin.
Notícies relacionades–¿I les dones, què? ¿Eh? ¿Eh?
–Les dones també, senyora Montero, deixi de donar la tabarra ni que sigui per un dia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
