França: l’esquerra inexistent

Cap dels candidats d’esquerra supera el 10% de les intencions de vot a les enquestes. Segons l’últim estudi publicat pel diari ‘Le Monde’, el 18 de desembre, amb una àmplia mostra de 10.928 enquestats, els candidats de l’esquerra més ben situats són el populista Jean-Luc Mélenchon, del partit La França Insumbisa, i l’ecologista Yannick Jadot, tots dos amb el 8,5%. La resta no arriba al 5%: l’alcaldessa de París i candidata del Partit Socialista (PS), Anne Hidalgo, es queda en el 4,5%; el candidat del Partit Comunista, Fabien Roussel, obté un 2% i l’exministre socialista Arnaud Montebourg treu un 1,5%.

Fa cinc anys l’esquerra no va passar a la segona volta, però la situació no era tan catastròfica com ara, ja que Mélenchon va obtenir un 19,58% en la primera volta. El 2017, de tota manera, ja es va iniciar la debacle socialista perquè el seu candidat, Benoît Hamon, només va aconseguir un 6,36% dels vots, tot i que l’aspirant ecologista es va retirar en el seu favor.

Les causes del daltabaix del PS el 2017 són diverses: era la primera elecció presidencial després del fracàs de la presidència de François Hollande, que va renunciar a presentar-se a la reelecció, i una gran quantitat de vots van anar a parar a Emmanuel Macron davant la falta de credibilitat d’Hamon, el candidat socialista de l’ala esquerra del partit, que va ser elegit per sorpresa en una primària en la qual va derrotar, entre d’altres, Manuel Valls.

¿Però com s’explica l’actual desemparament d’una esquerra pràcticament inexistent quan Macron ha practicat una política més aviat de centredreta i ha pogut deixar lliure un forat a la seva esquerra? El sondeig citat demostra que l’electorat percep el president actual com de centredreta, malgrat les seves promeses inicials de fer una política ni de dretes ni d’esquerres o, més ben dit, de dretes i d’esquerres alhora. Aquesta percepció de Macron com un candidat de centredreta es comprova en dues dades: el 44% dels votants en primera opció de la candidata dels Republicans (dreta), Valérie Pécresse, votarien l’actual president com a segona opció, mentre que un 50% dels que prefereixen Macron votarien Pécresse com a segona opció, davant del 12% que optaria per l’ecologista Jadot i l’11% per la socialista Hidalgo.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La desaparició de l’esquerra socialista es deu també a la falta d’idees i d’organització d’un partit que només manté la seva força a les alcaldies, també disminuïda en benefici dels ecologistes. Una altra raó de la debilitat de tota l’esquerra resideix en la brutal dretanització de la societat francesa, una extrema dreta amb dos candidats, Marine Le Pen i Éric Zemmour, que sumen en els sondejos gairebé un terç de l’electorat (29%, empatats per 14,5% cada un), més que tota l’esquerra junta. Fa cinc anys, el desembre de 2016, Marine Le Pen sumava entre el 24% i el 25%. Finalment, en la segona volta va obtenir un 33,9% en comparació amb el 66,1% de Macron.

Davant d’aquest desolador panorama, Hidalgo va proposar el 8 de desembre la celebració d’una de primària de l’esquerra per elegir un candidat únic, idea rebutjada immediatament pels ecologistes, els comunistes i França Insubmisa. Només l’insignificant Montebourg va recolzar la iniciativa. Paral·lelament, un grup de ciutadans ha recollit 300.000 firmes per organitzar una «primària popular» a l’esquerra que suscita recels en alguns partits. I per acabar de crear més confusió, la prestigiosa exministra de Justícia socialista, Christiane Taubira, ha anunciat que s’està plantejant presentar-se a l’elecció presidencial. Però les diferències en l’esquerra, especialment entre Hidalgo i Mélenchon, són tan grans que el més segur és que no hi hagi unitat, que tots es presentin per separat i que siguin eliminats en la primera volta del 10 d’abril.