Mateo Madridejos, mestre de periodistes de política internacional

Madridejos va iniciar la seva brillant carrera en un d’aquests diaris, ‘Tele/Exprés’, del qual va ser cronista i corresponsal a París (1964-1972), així com de la revista ‘Destino’. Va viure els esdeveniments de maig del 68, sobre els quals va escriure un llibre que va prohibir la censura franquista. Després va ser nomenat subdirector d’‘El Noticiero Universal’ (1972-1975), en què va publicar una columna de política internacional molt llegida. Va ser també subdirector de ‘La hoja del lunes’ (1977-1980), el setmanari editat per l’Associació de la Premsa, que era llavors l’única publicació autoritzada per aparèixer els dilluns.

Va ser després redactor en cap d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (1982-1991), diari que va deixar per convertir-se en cap d’Internacional d’un diari nou de vida efímera, ‘El observador’ (1991-1993), i tornar a aquest diari com a col·laborador i editorialista (1995-2009). Aquest últim any es va retirar de la professió a causa de problemes de salut, però va continuar publicant un blog personal, ‘El observatorio mundial’.

Madridejos va ser testimoni dels principals esdeveniments de l’actualitat internacional en les últimes dècades, molts dels quals va cobrir personalment. Aquesta activitat, els seus viatges i les seves cobertures li van permetre escriure nombrosos llibres amb l’estil i l’anàlisi precisos que transmetien les seves columnes. Després d’un llarg viatge a la Unió Soviètica, va publicar el 1987 ‘La sonrisa de la perestroika’, un dels primers llibres sobre el procés de canvi a l’URSS dirigit per Mikhaïl Gorbatxov. Ha publicat també ‘Colonialismo y neocolonialismo’ (1973), ‘Un cáncer llamado nazismo’ (1975), ‘La caída del muro. Del comunismo a la democracia’ (1990), ‘Oriente y occidente. Dos mundos en conflicto’ (2001), ‘Europa de 15 a 25’ (2005), sobre l’ampliació de la UE a l’Est, i ‘Las revueltas árabes y el desafío de la democracia’ (2011).

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Home de fortes conviccions, com el seu catolicisme i la seva defensa constant de la democràcia, va analitzar també fets de la història d’Espanya, sobretot de la Guerra Civil. El 1986, en ocasió del cinquantenari de l’inici de la contesa, va publicar en fascicles en EL PERIÓDICO el col·leccionable ‘La guerra de todos’, que va tenir una gran difusió i després es va editar com a llibre. 

En els últims anys va perdre pràcticament la visió, però encara va tenir temps de publicar el seu últim llibre, ‘El siglo de Asia’ (2021), una selecció d’articles escrits en el seu blog des del 2009, any en què ja va percebre l’«ascens irresistible de la Xina cap al podi com a tercera economia mundial». «El nostre segle podria esdevenir el d’Àsia i potser el de la Xina, gran economia emergent que sembla reunir tots els requisits de la superpotència», deia Madridejos a Albert Garrido, un altre dels seus deixebles, en una conversa publicada en aquest diari el 12 de juny del 2021. Els dos anys transcorreguts des d’aleshores confirmen aquestes previsions.