Manifestacions antipassaport covid Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

2
Es llegeix en minuts
¿Què contagien els nens?

LLUIS GENE/AFP

Fa un parell de dissabtes vaig topar amb la manifestació setmanal contra el passaport covid, la vacunació infantil i altres maldats a la Via Laietana. La curiositat va poder amb mi i, amb la mascareta ben ajustada, la vaig recórrer amunt i avall un parell de vegades. No sé què em va deixar més malestar, pensar quant sistema immune obert de bat a bat al virus hi havia concentrat allà (¿compta com a pràctica de risc capbussar-se entre tants presumptament no vacunats?), la monotonia rítmica amb què es repetia el mantra ‘Llibertat’ (veure vídeo: em recordava el ‘Soma, soma’ d’una versió anyenca per a TV de l’‘Un món feliç’ de Huxley) o les pancartes que enarboraven. Que anaven de l’insultant al vergonyós, sense que faltés en cap cas de la demagògia.

Insultants, les que acusaven de feixistes els sanitaris. Bastes, les que comparaven el passi covid amb la selecció de residus, amb els no vacunats tractats com a fracció orgànica («separa les escombraries, no les persones»). Estupefaents, les que denunciaven la «plandèmia per reduir la població mitjançant l’eugenèsia» (¿en què quedem?). Irritants, els somriures de satisfacció, convenciment i superioritat davant els cecs a la seva ‘veritat’. Indignants, les que comparaven exigència de vacunació per entrar en espais tancats amb el genocidi nazi (una raó més per evitar utilitzar la paraula ‘negacionista’, contaminada pel seu ús encunyat per definir el negacionisme neonazi de l’Holocaust, al referir-me als, segons sigui el cas, conspiranoics, irresponsables, desinformats, fanàtics, il·luminats o egoistes).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però pot ser que la més significativa (i potser el repunt de les protestes quan s’ha entrat en el territori ‘al meu fill ni tocar-lo’) era la que deia ‘Els nens només contagien amor i alegria’. Quant mal ha fet la fillolatria de tants pares i mares. Demanin a algun mestre que els ho expliqui.

Els nens contagien, per descomptat. Refredats, polls i el que passi per allà. I sí, la covid.

Notícies relacionades

Els nens poden contagiar, però no necessàriament «només» amor i alegria. Ho poden fer tant si viuen en una bombolleta embuatada com quan les passen putes, i llavors poden arribar a ser admirables. I n’hi ha que pateixen tanta maldat, odi o pobresa a les seves carns que no els queden reserves d’alegria per anar regalant. O que estan tan abandonats que no troben a qui oferir-la. O que tenen malalties mentals que fan que, tot i que mereixin rebre tot l’amor que se’ls pugui donar, no contagiïn més que dolor. O n’hi ha que són uns cabronets, un esborrany provisional i encara esmenable del cabronàs que seran quan siguin com nosaltres, davant els quals la tasca de les seves famílies per treure el millor d’ells és més una guerra que una festa. O que simplement tenen estones de tot, com tots.

Pot ser que els portadors de les pancartes visquin en un món en el qual els nens són éssers de llum. La ceguesa selectiva a la realitat explicaria moltes d’aquestes pancartes, a més de la criança de nens consentits i superprotegits. O pot ser que sàpiguen molt bé quins ressorts moure per reclutar nous acòlits.