La redefinició de la Barcino romana divideix els experts i tardarà a arribar als museus

Algunes idees sí que han guanyat pes, com es va poder comprovar el 24 de març passat en una jornada de debat que va reunir els responsables de la intervenció i els principals arqueòlegs i arquitectes que han treballat el passat de Barcino en les últimes dècades. D’una banda, s’assenta que el fòrum i el temple mirarien a l’accés principal de la ciutat, la porta de mar, i també prospera un replantejament de la topografia de la muntanya Tàber (amb una plataforma única a dalt en lloc de dues petites cimeres: d’una Barcino ‘camell’ a una Barcino ‘dromedari’). Però el debat continua obert sobre com encaixar totes les peces en un nou traçat. ¿Una o dues places públiques? ¿El gran podi de Sant Just i la proposada cúria de Sant Honorat, que era el ‘saló de cent’ imperial, estarien dins o fora del fòrum? ¿I el temple, girat o no?

El debat va ser viu, incloent posicions a favor i en contra de la difusió pública de la informació abans d’un debat acadèmic. Aquest és un repàs dels principals arguments enfrontats entorn d’un jaciment recuperat gràcies a l’interès insòlit de la cadena hotelera Gargallo pel patrimoni i que podrà ser visitat per primera vegada el 16 de maig durant la Nit dels Museus.

En quarantena

De moment, aquesta ‘nova’ Barcino no es mostrarà a qui visiti les diverses instal·lacions municipals. Davant el «debat científic» i les «noves línies d’interpretació» en marxa, fonts del servei d’arqueologia de Barcelona assenyalen que consideren oportú, «en aquest moment del procés d’investigació, mantenir una certa prudència» en espera que es publiquin els resultats «amb el rigor científic que correspon». I de moment, l’aparició d’aquestes noves hipòtesis «pot comportar la seva incorporació com a tals als relats divulgatius, visites o nous dispositius» del Museu d’Història però «en cap cas es preveu una modificació immediata dels dispositius museogràfics fins que els resultats estiguin degudament consolidats».

¿És el fòrum?

Per a Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, i Jordi Amorós, responsable de l’excavació del palau Recasens durant la incorporació d’aquest edifici al reformat hotel Barcino, no hi ha dubte. O com ha preferit matisar a posteriori l’organisme municipal, és «la hipòtesi més sòlida». Els 41 m² de lloses assentades directament sobre el nivell geològic i orientades exactament en la mateixa direcció que el temple (una desviació de 14º sobre la quadrícula viària) en un entorn ple de fragments de marbre, no poden ser altra cosa que el fòrum fundacional de la Barcino d’August. Proposta que Isabel Rodà, exdirectora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Julia Beltrán de Heredia, exconservadora del subsol del Museu d’Història de Barcelona, van considerar durant el debat que encara ha de ser sotmesa a més escrutini: segons elles, sens dubte es tracta d’una plaça pública, però podria ser una segona plaça addicional al fòrum i no necessàriament fundacional si es va fer un rebaix del terreny a posteriori. «No veig cap element concloent per girar el fòrum», va sentenciar Rodà. La ceràmica i monedes recuperades encara esperen ser identificades en la seva totalitat, però fins ara només ofereixen cronologies tardoantigues.

¿Girem el temple?

La nova hipòtesi «confirma la necessitat de revisar totalment l’orientació del Fòrum», coincideix l’arqueòleg Ricardo Mar, autor d’un estudi que va definir convincentment la porta del mar de Barcino com el seu accés principal, cap a la qual s’orientarien ara temple i fòrum amb tota la lògica escenogràfica.

Girar el temple ocasiona un debat encara més enverinat: Héctor Orengo i Ada Cortés van plantejar el 2014 la proposta d’orientar-lo al Tibidabo. Cortés va insistir en això («¿si mira a mar, on són les escales?», va preguntar). Però ni quedaria espai entre temple i muralles, ni tindria gaire sentit que la seva façana mirés a la porta més secundària de les quatre de Barcino. Sobre la primera excavació del temple per Antoni Celles el 1835, que va definir la versió acceptada tradicionalment de la seva orientació, dir que no hi ha consens és poc: segons Orengo, les seves prospeccions van ser inventades i són topogràficament impossibles; segons l’arquitecte Reinald González van a missa però podrien quadrar amb qualsevol dels tres formats de temple proposats; i l’arqueòleg Sandro Ravotto, que després d’estudiar la muralla fa tres anys que està centrat en el temple, ha passat de sospitar que Celles no se sostenia a no trobar-li ni una sola falla. I les seves prospeccions incloïen columnes que són difícils d’explicar si el temple no està orientat cap a la plaça de Sant Jaume. Tot i que, recorda Ricardo Mar, al segle XVII el cronista Pujades va deixar un esbós del temple «en un estat de conservació superior» que indicaria que miraria cap al mar (o muntanya en tot cas).

De camell a dromedari

Un altre element ha aparegut ara: són molts els elements situats tots a una mateixa cota de poc més de 12 metres sobre el nivell del mar que plantegen que el fòrum podria haver sigut una única plataforma. Llavors, ¿què passa amb els dos ‘turons’ separats per una petita ‘vall’ formada per l’actual carrer de Jaume I’? Aquí una idea defensada fa temps per Ferran Puig, exdirector del servei d’arqueologia, ressuscita: aquesta ‘vall’ seria només un rebaix del terreny fet a l’obrir el nou carrer al segle XIX. I Amorós i Mar coincideixen en aquest punt: el nou fòrum obliga no només a replantejar el traçat de la ciutat romana, sinó fins i tot la topografia del turó sobre la qual es va assentar. En els tres models d’orientació del temple que Reinald González va plantejar en un estudi inèdit encarregat per l’Ajuntament el 2018, per cert, el que millor encaixa en el pendent del terreny també sembla que és l’orientat a mar.

¿I les altres peces que no quadren?

Notícies relacionades

BCN licita el nou accés a la Ciutadella a través del zoològic

El Liceu es llueix al parc Güell amb ‘Carmina Burana’

Segons Jordi Amorós, una estructura de morter assenyala que el fòrum acabaria al carrer Hèrcules, deixant fora del recinte l’església de Sants Just i Pastor. Una cosa que no convenç Julia Beltran de Heredia, que va identificar el podi d’un gran edifici públic sota la basílica. En les excavacions de l’hotel Barcino han aparegut dos pous de 60 per 60 centímetres, comunicats amb un canal i sota un paviment elevat, que segons Jordi Amorós podrien funcionar com a mecanisme hidràulic d’una font monumental amb sortidor al mateix límit del fòrum. Beltran de Heredia dubta que el complex de Sant Just (amb elements que es podrien tenir una explicació similar vinculada al culte de les aigües, tot just a 10 metres de l’ara excavat), pugui ser considerat al marge.

A més de Sant Just, una altra peça no quadra amb el fòrum proposat ara: l’edifici del carrer Sant Honorat, a l’extrem de la plaça de Sant Jaume més pròxim a la Rambla. Segons Beltran de Heredia, és al 100% una cúria i tancaria el fòrum en la interpretació tradicional. «Si s’ha de revisar, es revisa; però s’ha de tenir en compte tot. No es pot girar el fòrum i obviar la cúria», va concloure. «No té cap sentit girar el fòrum i no girar també el temple», va al·legar Orengo. ¿I podria funcionar en una humil ciutat de menys de 2.000 habitants un fòrum que inclogués cúria, dos temples i que en conseqüència ocupés gairebé el 50% de la superfície? ¿O un amb dues places per explicar les noves troballes i no obligués a replantejar els estudis anteriors? El debat seguirà. «No hem de tenir por de plantejar noves hipòtesis», va concloure l’arqueòleg de Patrimoni de la Generalitat Eduard Riu.