No mirin d’entendre-ho

Hi ha cervells on ni la psiquiatria ni la psicoanàlisi són capaces d’endinsar-se i no es pot comprendre el comportament dels seus inquilins. Hi ha persones així, la mentalitat de les quals escapa a la racionalitat de la ciència i no es pot atribuir únicament a l’entorn i a la cultura d’un país. 

En una altra època, gent com Massie enviava a la foguera els qui gosaven dir que la Terra era rodona o posaven en dubte l’existència de Déu. I, no obstant, tinc l’esperança que avui no ho farien, i que persones com el congressista de Kentucky mai haurien fet un posat semblant si s’haguessin format en una societat menys violenta i més culta i avançada.

Puntualitzem-ho. Ni Massie ni cap membre de la seva família han premut el gallet de la seva metralleta contra cap igual; no tenen res que veure amb la mort d’aquests adolescents de Michigan, igual com gent tan respectable no va intervenir directament en els tirotejos de Columbine o en la matança de l’escola primària Sandy Hook, però en la seva displicència aparellen el pecat i no hi ha esperança que deposin la seva postura i apaivaguin la ira del pròxim noi amb acné que entoni les al·leluies del crim en un institut.

Ja que hi ha representants públics sense opinió d’anada i tornada, només d’anada, espanta comprovar com a molts d’aquests sanchopancistes els tenim al costat de casa. La diòcesi d’Oriola-Alacant acaba de nomenar nou bisbe. Es tracta de José Ignacio Munilla, fins ara mitrat a Sant Sebastià. Tan modern per a unes coses –té la seva pròpia pàgina web, on es poden trobar conferències, homilies, i un blog personal– com a ultraconservador per a d’altres, a més d’homòfob i antifeminista. Durant anys, el bisbe ha tingut temps de corregir el seu discurs. De callar-lo, fins i tot. O d’afegir-se a la normalitat amb què mira de presentar les parelles homosexuals el papa Francesc, a qui hem d’aplaudir que aquests avanços puguin influir en els feligresos menys tolerants.

Un no se n’ha d’anar a Kentucky. Diu Munilla que l’homosexualitat és «una malaltia» que es pot curar amb «teràpies» i a la qual s’arriba «a través de la pornografia» (?). Com a exemple, aquestes perles: «¿Els sembla políticament correcte operar una persona per canviar-li el sexe i els sembla políticament incorrecte fer una teràpia per orientar correctament la seva tendència sexual? [...] Moltes vegades un arriba a ser homosexual perquè a força de, una forma brutal, haver buscat uns actes, això l’ha acabat fent homosexual. De vegades no és el lladre el que fa el robatori, sinó el robatori el que fa al lladre». 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Els delictes d’odi a Espanya han crescut aquest any un 9,3%, especialment les agressions cap al col·lectiu homosexual, 282 el 2020 (últim exercici del qual es disposen dades), relacionats amb l’orientació sexual o la identitat de gènere. 2.500 s’han produït des del 2013, en el qual aquest tipus de delictes va començar a comptabilitzar-se. Munilla està a punt d’estrenar diòcesi, si ningú ho impedeix.

El cervell és un estrany artefacte dins d’un cap. Mentre cavalquem sobre una onada rere una altra de la pandèmia, continuen morint antivacunes i persones que mai van gosar plantar cara al virus, gent disposada a ensenyar el passaport Covid allà on se’ls requereixi i desatenent els qui fan servir la seva popularitat per aconsellar el contrari. No mirin d’entendre’ls. Ni als negacionistes ni al tio de Kentucky ni al bisbe d’Alacant. Les armeries de la inconsciència són més que plenes. Estimat Santa: no portis més munició.