Canvi de cicle Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Mort el procés, arriba el mentrestant
No és que ERC hagi renunciat a la independència, sinó que ara el que importa és tenir la majoria. El poder. Davant els seus dos rivals, el PSC i JxCat
Esquerra puja a les enquestes, tot i que el recolzament a la independència baixa, d’acord amb l’últim sondeig del prestigiós Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). És la paradoxa que domina i dominarà la política catalana durant el que queda de legislatura. Després de sis mesos al capdavant de la Generalitat, Esquerra Republicana avança el seu principal adversari, el PSC, que li va treure 49.000 vots en les últimes autonòmiques, i gairebé dobla en vots Junts per Catalunya, el seu gran competidor. Un resultat que revela un canvi de fons en les expectatives de molts independentistes, ja que els republicans no poden presentar encara cap balanç de la seva principal aposta, la taula de diàleg amb el Govern, que encara no ha començat a caminar. El progrés electoral d’Esquerra posa de manifest que una part significativa de l’electorat independentista està més pendent de les coses de menjar, o de la pandèmia, o de l’arribada dels fons europeus, que de la independència. El càstig que aquest mateix electorat infligeix a JxCat forma part del mateix decantament cap a posicions realistes. De res serveix que el vicepresident Puigneró reivindiqui el gen convergent, buscant acords amb el Govern sobre l’aeroport (una aposta controvertida), mentre JxCat continuï associat a l’estratègia de la confrontació que defensa Carles Puigdemont.
Tampoc els disgusta als republicans, en contra del que podria pensar-se, que la independència baixi per primera vegada per sota del 40% com a opció preferida, mentre que un 53% prefereix continuar formant part d’Espanya. Aclarim-ho, no és que ERC hagi deixat d’aspirar que una majoria de catalans recolzin la creació d’una república catalana. El que passa és que Oriol Junqueras sap perfectament, tot i que no ho digui, que aquest objectiu ha quedat ajornat ‘ad calendes graecas’, després del fracàs del procés, i que el que li importa, durant el llarg mentrestant que s’acosta, és tenir la majoria. El poder. En detriment del seu adversari a l’esquerra, el PSC, i del seu rival en el camp nacionalista, JxCat, les dues formacions que li poden disputar la presidència de la Generalitat. I això només és possible si Esquerra puja a les enquestes mentre que l’independentisme irredempt s’encongeix, almenys de moment, deixant sense oxigen l’estratègia de la confrontació que lidera Carles Puigdemont.
Notícies relacionades
S’equivoquen els pròxims a l’expresident quan pensen que els electors independentistes llegiran els resultats de l’enquesta de l’ICPS com el resultat de la rendició d’Esquerra. Si fos així, els beneficiaris d’aquesta rendició serien JxCat (i la CUP). L’enquesta reflecteix una cosa més profunda, un canvi en l’estat d’ànim de l’independentisme després de l’estancament del procés. Quan el sondeig revela que menys d’un 30% dels enquestats voldrien que aquest acabés amb la independència de Catalunya (el percentatge més baix de l’última dècada), no expressa un desencant per la política pactista d’ERC, sinó una primera presa de consciència que l’estratègia de l’última dècada ha tocat fons. Les dades són eloqüents: només el 8% dels enquestats creu que el procés crearà un nou Estat per a Catalunya. El canvi de percepció és particularment significatiu entre els votants d’ERC, però també afecta els seguidors de Puigdemont, on els que creuen en un desenllaç feliç del procés (la independència) no arriben ni tan sols al 30%. L’enquesta de l’ICPS segella el final d’un recorregut lineal cridat a culminar, en el plantejament dels seus promotors, amb la independència de Catalunya. Per això es va batejar hàbilment com a procés, per donar la idea d’una cosa imparable que aniria sumant recolzaments a Catalunya (amb l’ajuda inestimable de Mariano Rajoy i Pablo Llarena) fins que el final fos ineluctable. No obstant, Rajoy va perdre la moció de censura, va arribar un Govern de coalició més sensible a l’Espanya plurinacional, els presos van sortir de les presons i el procés es va quedar sense més gasolina que la dels èxits judicials de Puigdemont a Europa i l’afany del Suprem a mantenir-lo viu. El procés ha mort. Arriba el mentrestant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
