El Congrés tomba Rajoy en la moció de censura i elegeix Sánchez president

El que va començar sent una iniciativa plantejada amb molts dubtes sobre el seu futur, més una “exigència democràtica” que no pas una aposta per arribar a la Moncloa, ha acabat prosperant. Pedro Sánchez ha sigut elegit aquest divendres president del Govern central amb els suports del PSOE (84 diputats), Units Podem (67), ERC (9), PDECat (8), PNB (5), Compromís (4), EH Bildu (2) i Nova Canàries (1), una amalgama que dona 180 escons, quatre per sobre de la majoria absoluta exigida. Només han votat en contra de la moció de censura el PP, Ciutadans, UPN i Fòrum Astúries, un conjunt que representa 169 parlamentaris. La representant de Coalició Canària, Ana Oramas, ha sigut l’única que s’ha abstingut.

► Pedro Sánchez, president | Últimes notícies en directe

Pedro Sánchez, president | Últimes notícies

Els col·laboradors de Sánchez, un dirigent que ha sigut donat per amortitzat diverses vegades, que va ser obligat a dimitir pel seu propi partit i després va reconquerir el poder del PSOE amb una contundència que ara li permet exercir el seu lideratge sense oposició interna, reconeixen que més que un triomf del secretari general es tracta d’una derrota de Mariano Rajoy. La sentència del ‘cas Gürtel’, que conclou que Francisco Correa i el PP van teixir “un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional”, ha acabat amb l’encara líder conservador.

El nou cap de l’Executiu central ha aprofitat l’enorme desprestigi de la figura de Rajoy i ha plantejat la moció de censura, la primera que prospera de les quatre debatudes en la història de la democràcia espanyola, com un plebiscit sobre la seva figura. “El ‘no’ a la censura és un ‘sí’ a la permanència de Rajoy a la presidència. No hi ha terme mig. No indultin Rajoy amb el seu vot. Obrin una finestra d’esperança, amb una democràcia sana, forta i exemplar", va assenyalar Sánchez dijous passat, durant el seu primer discurs a la tribuna de la Cambra Baixa.

Els plans

La sensació en l’entorn del secretari general del PSOE és de cert vertigen. No havien preparat una arribada així a la Moncloa. “No entrava en els meus plans”, va reconèixer dijous el nou president, durant una sessió en què va traslladar quines són les metes a què aspira com a governant. Sobre Catalunya, vol obrir el “diàleg” amb el nou Govern i abordar una “solució política” que vagi més enllà “dels tribunals”. També pretén, en una picada d’ullet al PNB, aplicar els pressupostos que els nacionalistes bascos van pactar amb Rajoy, un projecte al qual també va donar suport Ciutadans. I en el pla legislatiu, vol derogar els articles més controvertits de la ‘llei mordassa’, combatre la bretxa salarial i “restituir” la sanitat universal. El líder socialista també va anunciar que intentarà aprovar els pressupostos del 2019. Segons els comptes del PSOE, totes aquestes tasques podrien portar entorn d’un any de mandat.

Notícies relacionades

Sánchez aconsegueix censurar Rajoy: Mudança a la Moncloa

Catalunya renovarà 20 barris degradats amb una inversió total de 412 milions

“S’obre un nou temps en la política espanyola. Estenc la mà a tots els grups parlamentaris per obrir aquest nou temps. Espero que tots estiguem a l’altura”, ha dit el líder socialista poc abans de la votació. Però pocs s’atreveixen a anticipar com serà aquesta legislatura després de l’arribada de Sánchez al poder, més enllà de donar per fet que l’oposició del PP serà ferotge, tant o més que després de l’11-M, amb contínues acusacions sobre suposats "pactes foscos" amb els independentistes catalans i els "hereus del terrorisme", en referència a EH Bildu. No hi ha precedents d’un Executiu central amb només 84 diputats, sostingut per tants partits diferents. Sánchez, en principi, prendrà possessió aquest dissabte. Els nomenaments dels ministres  poden tardar diversos dies. Si el nou president ja té pensat qui integrarà el seu Executiu, ho ha comunicat a molt poques persones. Entre els favorits a ingressar al Govern socialista hi ha Carmen Calvo, Margarita Robles, Jordi Sevilla, Cristina Narbona, Patxi López, José Luis Ábalos i Miquel Iceta.