Guindos a S’Agaró

Divendres, dia d’inauguració de la trobada, les borses de tot el món van tenir una brusca caiguda per les notícies sobre l’òmicron, la nova variant del coronavirus amb origen a Sud-àfrica, que va fer flotar la possibilitat de noves restriccions als viatges internacionals i al turisme que serien una terrible marxa enrere. La recuperació és palpable ja que Goirigolzarri, president de Caixabank, va indicar que els pagaments amb targeta es van incrementar a l’octubre ni més ni menys que un 20%, no ja respecte a un 2020 molt afectat per la pandèmia, sinó davant 2019. Cert és que la pandèmia ha disparat l’ús de les targetes, però un 20% indica un consum alt. El preocupant és que la nova variant desinfla les expectatives malgrat que ahir les borses van recuperar terreny.

Però, òmicron a part, la incertesa més gran ve de la inflació, que en pocs mesos ha passat d’estar molt per sota de l’objectiu del BCE del 2% –cosa que permetia i encoratjava una política monetària expansionista per sortir de la crisi– a situar-se l’octubre en un 4,1% en la zona euro i un 5,4% a Espanya (un 6,2% als Estats Units). El que pertorba és no saber si aquesta inflació és un fenomen passatger generat pels colls d’ampolla d’una ràpida sortida de la crisi, com encara tendeixen a pensar en el BCE, o es convertirà en una cosa més permanent i perillosa per, entre d’altres coses, una autoalimentada carrera de preus i salaris.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Guindos, que des de fa anys és un habitual de S’Agaró i al qual Anna Balletbó, motor de la trobada, vaticina molt futur, no va ocultar ni la seva confiança en la recuperació ni la seva inquietud. La recuperació és forta, però si la inflació mitjana de diversos mesos seguits (no la puntual de dos o tres) arriba a cotes del 4%, el BCE es veuria obligat a apujar els tipus d’interès, cosa que castigaria el creixement. Encara no estem allà perquè la inflació mitjana espanyola dels últims 12 mesos no és el 5,6% de novembre (la mala dada provisional d’ahir) sinó el 2,6% a causa que a principis d’any va ser molt baixa, però la tendència gela la sang. Guindos, que veu les coses des de Frankfurt i no des de Madrid, no va voler ocultar que el BCE no podria tolerar –perquè si ho fes les coses anirien a pitjor– una inflació mitjana sostinguda del 4%. I el governador del Banc d’Espanya va apel·lar a la responsabilitat dels agents socials perquè la pujada dels tipus d’interès castigaria no només les famílies i les empreses sinó la capacitat de despesa de l’Estat.

En tot cas Guindos –vicepresident d’un banc central, entitats que tendeixen a parlar amb certa prepotència– va voler divendres recalcar que les previsions econòmiques són sempre un exercici gens infal·lible de preveure el futur i que, en les variables circumstàncies actuals, les autoritats havien de fer-les amb molta humilitat perquè la incertesa és molt alta. ¿Va ser la manera educada del vicepresident del BCE de cridar l’atenció al Govern sobre unes previsions triomfalistes que no s’estan confirmant?