Iniciativa encomiable Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Profunda ment
Un projecte posa en marxa l’imprescindible debat sobre la nostra salut mental a partir de situacions que ens posen a prova
No sé de quina pasta cal estar feta per pintar-te les ungles dels peus si l’endemà saps que t’amputaran la cama. O per dir que la teva missió és resultar útil als altres, quan arrossegues una sentència que diu: «Soc malalt d’ELA». Potser influeix que tots dos siguin esportistes i estiguin acostumats a l’esforç i l’afany de superació; segur que també els ajuda disposar d’un entorn que els acompanya; i tampoc dubto que els éssers humans disposem d’una enorme capacitat d’adaptació. D’acord. Però a mi –i imagino que a molts oients– l’altre dia em van deixar commogut a l’explicar les seves històries a la ràdio.
La catxonda de les ungles pintades, que a més va escriure a la cama ferida: «És aquesta», perquè el metge no es confongués, es diu Marta Casado, té 21 anys i abans de ser atleta paralímpica es dedicava a la gimnàstica rítmica. Un càncer ossi la va obligar a canviar d’activitat, i tot i que admet que el primer estiu de la seva nova vida es vestia amb pantalons llargs, ara llueix sense embuts una pròtesi biònica que costa 50.000 euros, dels quals la sanitat pública només cobreix una desena part. Explica que per això va començar a penjar vídeos a Tik-Tok, perquè alguna marca li donés equipament ortopèdic; avui té dos milions de seguidors amb qui comparteix experiències i humor negre.
L’altre, l’estoic que al pèssim temps li posa magnífica cara, és Juan Carlos Unzué. Ell ha optat per escriure un llibre, ‘Una vida plena’, a la portada del qual exhibeix un somriure carregat de veritat. Ens recorda que en la seva família els homes tenien prohibit plorar o mostrar debilitat. Avui reivindica aquest dret, però insisteix que la paraula clau és ‘acceptar’, que la queixa no et serveix de res. La Marta i el Juan Carlos han sigut els primers convidats al projecte Profunda Mente, un joc de paraules per convocar l’imprescindible debat sobre la nostra salut mental a partir de situacions que ens posen a prova. Hi haurà més capítols, però el seu sobre com gestionar el cap en vista malalties tan greus ha deixat el llistó molt alt. Gràcies. I sort.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
