Els no vacunats

En el temps de la comunicació de masses, els grans mitjans de comunicació eren actors clau per construir aquestes unanimitats, en ocasions fictícies. Avui, les xarxes socials disputen amb afany aquest poder als mitjans tradicionals, fins al punt que a cada un dels nínxols o bombolles que creem amb les persones (i bots) que formen el nostre ‘timeline’ es generen petites unanimitats en les quals no hi cap la mínima expressió de dissidència. Són bombolles de pensament únic que degraden la nostra conversa pública, parapetejats a les trinxeres digitals, aclamats pel propi i blindats al pensament aliè.

L’eclosió d’aquestes miniunanimitats no implica que no persisteixin grans unanimitats socials. El coronavirus, per exemple, les ha generat. Sortir al carrer durant el confinament era tabú, tot i que la disparitat d’horaris fos més que discutible; aplaudir els sanitaris cada dia era obligatori, tot i que molts dels que aclamaven metges i infermeres votessin partits que retallen la sanitat; no portar mascareta, o almenys dubtar de la seva eficàcia, era anatema. I ara els que no es vacunen es mereixen que es limiti la seva llibertat de moviment, entre altres drets, per insolidaris i egoistes. La unanimitat social és tan aclaparadora que aquells corrents polítics que busquen el seu espai al sol a través de la provocació i la suposada disrupció (en realitat, defensen l’’establishment’ més reaccionari), com l’extrema dreta, han comprès que la transgressió pandèmica és la millor manera de guanyar-se el pa, per això Santiago Abascal no aclareix si s’ha vacunat o no. Per a ells, desafiar la unanimitat pandèmica (com d’altres: la climàtica o la guerra cultural identitària) és una màquina de vots. 

On serà demà el llistó

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

La pandèmia ha canviat menys coses del que alguns van predir, però una idea sí que ha calat: si la unanimitat social és prou forta, no hi ha drets i llibertats que no puguin tocar-se. Avui hem decidit socialment que una emergència sanitària és prou important per tancar-nos tots a casa o que ens plantegem limitar les llibertats dels que hagin pres la decisió de no vacunar-se. És legítim preguntar-se on posarem demà el llistó de la unanimitat social.

Per desgràcia, la irracionalitat del moviment contrari a les vacunes, alimentat per notícies falses a la seva pròpia bombolla d’unanimitat terraplanista, i la manipulació de l’(extrema) dreta del concepte de llibertat individual, impedeixen un debat seriós sobre com quedarà la nostra relació amb els drets i llibertats en la nova normalitat postpandèmica. Però no és un tema menor, per molt que la unanimitat social d’uns i la cridòria acientífica i irracional d’altres, ho silenciïn.