El poder creatiu de Barcelona

Fa dos anys, l’octubre del 2019, el primer tinent d’alcalde Jaume Collboni anunciava la necessitat que Barcelona establís un pla per a «organitzar, sistematitzar, projectar i fomentar les indústries culturals creatives». I afegia: «Perquè són el seu futur econòmic». Les mesures de govern estaven encaminades a la creació d’un Clúster Barcelona Creativa i a convertir el Disseny Hub Barcelona en l’epicentre de la iniciativa. En l’ambiciós projecte es postulava, entre altres accions, l’elaboració d’un mapatge de la ciutat que donés compte de la realitat de les indústries culturals i creatives, no només per tenir una mesura exacta de la seva situació, sinó també per establir, a partir de la base de dades de les empreses i entitats, prioritats de promoció i desenvolupament de polítiques municipals.

Aquest mapatge es va donar a conèixer ahir, una radiografia que permet constatar l’empenta d’aquest sector: a Barcelona existeixen un total de 4.675 empreses creatives i culturals, amb una facturació conjunta de 10.158 milions d’euros i 43.535 treballadors. L’ecosistema creatiu de la ciutat creix a l’empara de la marca Barcelona, a la qual al seu torn reforça, en una mena de retroalimentació. Sobren exemples al món de l’art, el cine, la televisió, la música, els llibres o la premsa, per no parlar del disseny, l’arquitectura o la publicitat, on empreses barcelonines han sabut innovar i guanyar-se un lloc a la lliga mundial de les seves respectives categories. Barcelona despunta també en sectors de més recent creació, com el dels videojocs o el ‘food design’.

Barcelona és una ciutat turística, i també de negocis, però no s’ha d’oblidar aquesta altra Barcelona creativa que és una porta oberta a la captació de talent i que també reporta beneficis econòmics a la ciutat. I més que en pot aportar, si se la impulsa convenientment. Per posar en relleu el que tens, davant un mateix i davant els altres, primer cal conèixer-ho a fons, i aquest és l’objectiu del mapatge elaborat per l’Ajuntament de Barcelona. A l’informe es reflecteix la distribució per zones de les empreses (Eixample i Sarrià-Sant Gervasi són els districtes amb més nombre d’aquestes; tot i que es dona una interessant concentració per àmbits: arts escèniques a Ciutat Vella, cine i vídeo a Gràcia, videojocs al 22@. També s’observa una gran diferència entre uns grups potents (la meitat de la facturació total la generen només 78 grans empreses) i una atomització de la resta. Aquesta fragilitat del teixit empresarial, remarca l’estudi, és una de les seves debilitats. També ho és l’escassa col·laboració entre el públic i el privat, una carència que l’actual iniciativa municipal hauria d’ajudar a resoldre. Tot i que potser l’autèntic taló d’Aquil·les sigui el baix consum cultural, sobretot entre les generacions més joves.

En un moment en què el model de ciutat de Barcelona està en debat, no està de més posar sobre la taula el que pot aportar aquest ecosistema creatiu, tant per atraure un turisme de qualitat com per exportar productes culturals. Disposar d’aquesta instantània del moment cultural és un avenç en la revalorització de la ciutat i ha de servir també per reflexionar sobre les mesures polítiques necessàries perquè Barcelona es doti dels mecanismes necessaris perquè l’efervescència creativa es consolidi també com a actiu econòmic.