Renovació del TC: xantatge i greuge

Casado podia haver escollit altres noms, ja que els jutges de dreta (i d’ultradreta) són multitud, però va decidir no fer-ho. Justament va elegir Arnaldo i Espejel, de qui tots coneixen la conxorxa amb el PP. O ho agafes o ho deixes. Una provocació, un xantatge i una humiliació, tot alhora. Pedro Sánchez ho va acceptar. El president va aplicar la freda doctrina del mal menor. Degué témer que si no s’ho empassava les altres renovacions acordades se’n podien anar en orris, així com les negociacions pendents sobre el Consell General del Poder Judicial. A sobre degué sospitar que l’acusarien de ser ell el qui jugava brut.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Fa molts mesos que Casado i els seus col·legues del PP omplen el cap a la ciutadania amb la sagrada independència que ha d’adornar els poders de l’Estat, mentre boicotejaven la renovació d’un grapat d’òrgans. Per si no n’hi hagués prou, han estat acusant el Govern central de voler maneflejar la justícia i repetint la demagògica recepta: «Els jutges han d’elegir els jutges». Casado va tenir fins i tot la barra de sentenciar, una vegada consumada la malifeta: «S’ha complert l’exigència del PP d’avançar en la despolitització».

És normal que un grapat de diputats de la coalició governamental trenquessin la disciplina i s’abstinguessin de blanquejar amb el seu vot la vergonyosa negociació. El que no sabem és si, quan va acceptar el xantatge de Casado, Sánchez va recordar col·locar també en la balança el greuge, un altre més, que infligien a la ja molt minvada reputació de les institucions.