Empassar-se un cocodril

No obstant, la satisfacció ha donat pas a la tristesa i la decepció perquè un dels juristes escollits pel PP per al Constitucional, Enrique Arnaldo, ha compatibilitzat el seu càrrec de lletrat de les Corts amb assessories ben retribuïdes a diferents governs autonòmics del PP i ha participat en actes de la FAES i escrit articles a ‘El imparcial’ que semblen més propis d’un militant que d’un jurista conservador. La partitocràcia ha comportat que el meritori consens s’hagi transmutat en quotes partidàries en la renovació del Constitucional: dos càrrecs per al PP i dos per al Govern del PSOE i Podem. No importa qui.

Com diu el professor Arbós, el consens té poc a veure amb les vicioses quotes, però segons la teoria del mal menor més val renovar els òrgans que deixar-los podrir en l’anormalitat constitucional. Tot i que en el Constitucional hi hagi d’haver algú tan especial com Enrique Arnaldo, que indigna gran part de l’opinió, els partits que no han subscrit el pacte i que, a més, arrisca ser recusat en moltes ocasions. Rufián, el portaveu llenguallarg d’ERC, ha acusat el PSOE i Podem d’empassar-se no un gripau sinó un cocodril difícil de pair.

Resultat, el prestigi de la política, ja no gaire alt, ha baixat algun grau més, cosa que no ajudarà a afrontar els greus problemes d’Espanya. Uns dies (molts) és perquè el PSOE i el PP no saben pactar res. Ara, perquè el PP, el PSOE i Podem (que ha col·locat un jurista pròxim) han firmat el pacte del cocodril. El mal menor –renovar els òrgans constitucionals– és malgrat tot el mal menor, però fa pudor i augmenta el soroll i el malestar. 

¿Ha sigut coherent Odón Elorza, valent socialista guipuscoà, al no votar Arnaldo? Des del punt de vista individual sí, però si tots els diputats socialistes haguessin fet el mateix, no hi hauria hagut la imprescindible renovació. Però, ¿han de ser els diputats poc més que obedients funcionaris de partit? Per pensar-hi.

El pitjor és que el PP tampoc garanteix renovar el CGPJ. ¿El mal menor per tornar a ensopegar amb la mateixa pedra? I a la Moncloa creuen que serà el PP el que pagarà un alt preu per col·locar en el TC algú com Arnaldo, mentre a Gènova es freguen les mans perquè han forçat el PSOE a empassar-se un vas d’oli de ricí, cosa que irritarà part dels seus electors i el pot indisposar amb els seus aliats. ¿Creuen que serà útil per separar el PSOE i Podem –junts per un dia– dels seus socis d’ERC, el PNB i Bildu? Res satisfaria més la dreta que l’explosió de la ‘coalició Frankenstein’.

El Govern de Sánchez pateix un seriós desgast de materials perquè Podem porta a l’aire lliure les seves baralles amb el PSOE sense cap cultura de Govern. I no entén que si el BCE finança el nostre dèficit i els països europeus ens cedeixen 70.000 milions per a inversions, no és perquè comparteixin les receptes de Pablo Iglesias i Yolanda Díaz. ¿Es vol ser a la UE, sí o no? No pot agafar els diners i després anar dient que Europa no ens entén.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Sí, el Govern PSOE-Podem pateix per les seves moltes i contínues incoherències, però l’alternativa de la dreta és menys presentable a Europa. ¿És possible una majoria de dretes? En tot cas, només amb una coalició en què Pablo Casado –o Isabel Ayuso– seria més ostatge de Vox que Pedro Sánchez de Podem. I a Europa –començant per Alemanya– Podem no agrada gens, però l’entrada de l’extrema dreta en els governs –fins i tot regionals– està prohibida. Per consens democràtic.

Aquesta setmana la nostra democràcia ha funcionat malament i el Govern tempteja el suïcidi, però una alternativa PP-Vox, que alguna premsa conservadora de Madrid veu tan normal com anar a la ‘sierra’ el cap de setmana, no tindria res en comú amb la dreta europea.