Menú de gripaus, pinces i dignitat

Accedir sense objeccions a votar una opció, malgrat que va en contra dels principis més fonamentals del teu propi partit hauria de ser considerat transfuguisme ideològic, una pràctica que com hem vist aquesta setmana no requereix cap canvi de partit. 

Ni el socialista Odón Elorza ni les diputades d’Unides Podem Gloria Elizo i Meri Pita han trencat cap disciplina, malgrat haver votat en contra del nomenament del magistrat Enrique Arnaldo per al Tribunal Constitucional. No és a ells a qui cal demanar explicacions, sinó agrair-los el seu intent de mantenir la dignitat i la consciència sana i estàlvia de la desraó. 

L’indigest menú de gripaus l’han compartit la resta de diputats, el grup dels obedients votants del PSOE i Unides Podem. Són ells els que han trencat una cosa molt pitjor que qualsevol disciplina de partit: la confiança.

Els dos grups justifiquen el vot a favor com un mal menor davant l’interminable segrest de les institucions, una espècie de decisió entre ensurt o mort. El dubte és per què han acabat votant mort.

Notícies relacionades

La meva gran sorpresa de Sant Jordi

Gest poc coherent

Aquesta setmana els diputats del grup de l’esquerra (la nova i la vella) han facilitat amb el seu vot que un candidat amb tantes ombres com Enrique Arnaldo, crític als seus articles amb l’eutanàsia, la llei de l’avortament o la crisi climàtica i indulgent amb la caixa b del PP, sigui nomenat magistrat del Constitucional. Han votat a favor del que tantes vegades han atacat, en contra del que tantes vegades han promès.

Els demano que facin el favor de deixar-nos la pinça amb què diuen haver-se tapat el nas per votar perquè la fetor ens està asfixiant.