L’abric d’altres

Fa anys que el mercat de la roba de segona mà experimenta un auge que sembla no haver tocat sostre. No obstant, com en tota moda, els matisos comencen també a formar part d’aquest univers de peces utilitzades.

Pensar que només la sostenibilitat, la consciència col·lectiva o l’economia circular són darrere de l’èxit de les botigues de roba utilitzada és tan realista com creure en unicorns de banya multicolor i crin rosat. No dubto que hi hagi gent que compri en algun d’aquests comerços amb aquests paràmetres tan solidaris al cap, però de la mateixa manera crec que, si aquest fos l’únic motor, estaríem davant un petit reducte de militants verds, no davant un fenomen de masses entre els més joves.

La joventut es mou, molt em temo, per altres criteris: els que basculen entre l’ètica i l’estètica, la consciència i l’aparença, el mimetisme i la pertinença coral.

Així, n’hi ha prou que la o l’influencer’ adequat –no tots valen– promocioni les bondats i avantatges de la compra de roba de segona mà perquè el que abans era vell passi ara a ser vintage, i els descarts d’uns armaris es converteixin en objectes del desig d’altres. Sense storytelling, ja no hi ha èxit possible.

Notícies relacionades

El Fòrum Econòmic Mundial assenyala les 10 tecnologies amb més potencial per fer front al canvi climàtic

L’Antonio, afectat per errades del cribratge del càncer de còlon a Andalusia: «Vaig esperar quatre anys els resultats»

En el rerefons, batega la mateixa pulsió de sempre: comprar el que és inaccessible a un preu accessible. Tenir per semblar.

En el vèrtex oposat, les botigues de roba de segona mà alleugen la precarietat d’incomptables famílies. Algunes de les més populars avui han nascut amb aquest objectiu fa dècades. Aquí la realitat aixafa la moda: comprar tres jerseis que abriguin pel preu d’un de nou. Suportar l’hivern com se suporta la pobresa.