APUNT Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’hora de Xavi
A finals de maig, en ocasió del rodatge del documental de Movistar+ ‘Luis Aragonés, la huella de un Sabio’ vaig entrevistar Xavi en un hotel de Barcelona. Dies abans havia aterrat al Prat, després de gairebé dos anys sense poder tornar, envoltat de càmeres i micros que li preguntaven si estava llest per entrenar el Barça.
Ja llavors estava preparat per a aquesta trucada que no es va produir, (tot i que sí de tercers) i que ara Laporta sí que ha fet. Se sentia molt il·lusionat i capaç de treure rendiment a una plantilla que considerava top. Compte, Messi encara no havia marxat. Alhora la seva vida familiar a Doha li feia esperar pacientment el seu moment guanyant títols amb l’Al-Sadd en el seu tercer any a la banqueta.
El dia ha arribat, potser no és el més fàcil per iniciar el seu repte professional més gran, però el club de la seva vida, la seva afició, jugadors i directiva necessiten més que mai una referència com la que va ser distribuint el joc des de la gespa, un imant per buscar com quan girava el coll per filtrar la millor passada.
Després del nyap que els directius del Barcelona han comès amb Koeman, en qui mai van creure, a qui van desacreditar amb els seus actes i amb els seus ‘off the record’ i sobre qui van mentir quan al Metropolitano van dir que tenia tota la seva confiança, l’única opció per recuperar la il·lusió i la fe passa per Xavi. Per a això Laporta havia de ser capaç de superar les seves reticències per haver anat en la candidatura de Font.
¿Creu Laporta en ell?
Xavi és la Masía, és la col·lecció de títols més gran de la història culer i és personalitat. La que va tenir per dir en aquella entrevista de maig que Luis Aragonés «va ser la persona més influent en la meva carrera professional, sens cap dubte». Ni Rijkaard, ni Pep Guardiola, ni Luis Enrique. El seleccionador que el va fer sentir-se «el jugador més important, cosa que al Barça no passava».
Un futbolista que va interpretar el joc des de la seva posició com ningú i que va ser dirigit pels millors. Amb les idees clares i amb una interpretació cruyffista del futbol, ara requisit imprescindible per asseure’s a la banqueta del Barça.
Notícies relacionades¿Què pot sortir malament quan cal reconstruir la casa sense recursos i mirant a la pedrera? ¿Qui millor que Xavi per explicar a Gavi, Nico, etcètera... com recórrer el mateix camí que ell va fer?
Falta saber si Laporta creu en ell i està disposat a sostenir-lo com va fer amb Guardiola. Perquè la història bé va poder ser una altra si hagués premut el gallet el setembre del 2008.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
