A contrallum Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

No deixen que em queixi

El fet de comprar loteria, penso, no és censurable, tot i que potser posa al descobert la part més irracional de mi mateix: la de creure en la màgia

1
Es llegeix en minuts
No deixen que em queixi

Fa poc hi va haver a Madrid una manifestació de loters que va passar inadvertida per a la premsa. Es queixaven que la seva comissió es manté estancada des de fa molts anys. Crec que en tenen preparada una altra per al mateix 22 de desembre, a l’hora del començament del sorteig. Intento esbrinar el que em crida l’atenció d’aquestes manifestacions i el perquè del poc interès que desperten a la premsa. Però com que no aconsegueixo esbrinar res pel meu compte, poso sobre la taula l’assumpte en la psicoteràpia.

–M’ha dit el loter del meu barri –començo després d’estirar-me al divan– que, tot i que es manifesten per la falta d’actualització de les seves comissions, la premsa no els fa cas.

–¿Té amistat amb ell? –pregunta el meu psicoanalista.

–Amistat, no, és que compro la loteria regularment al seu establiment. El meu psicoanalista calla. El seu silenci indica que he dit una cosa sobre la qual jo mateix hauria de reflexionar sense necessitat de la seva ajuda. Però el fet de comprar loteria, penso, no és censurable, tot i que potser posa al descobert la part més irracional de mi mateix: la de creure en la màgia.

–No és que cregui en la màgia –em defenso com si el meu terapeuta hagués dit el contrari–, però és cert que actuo com si hi cregués, igual que un no creient que no obstant anés a missa.

–Ja –diu ella com a mer recolzament formal al meu discurs.

–Poca gent –continuo– és capaç de confessar que practica ritus màgics com el de creuar els dits, encara que els odiï. Als mitjans de comunicació els costa donar la notícia del malestar dels loters perquè pensen, potser, que venen màgia i que algú que viu de vendre màgia no té dret a queixar-se.

–Potser vostè té raó –respon el meu analista–. No em sembla mal anàlisi. Però porti’l a vostè mateix, que, pel que veig, és un comprador de màgia. ¿Creu que té vostè dret a queixar-se dels seus conflictes?

–Clar que en tinc de dret, però sento també que no em deixen.

Notícies relacionades

–Vostè té alguna cosa de venedor de màgia, llavors.

–Alguna cosa sí –confesso, i des d’aleshores no he deixat de donar voltes a l’assumpte.