Discriminació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Gènere fluid: el futur de la moda
El potent és sentir-se nen, molt nen i voler portar faldilla un dimarts qualsevol per anar al col·le
’Billy Elliot’.
Una dona pot ser astronauta, pilot d’avió o presidenta del món si s’ho proposa. Aquest sentiment cada vegada el tenim més clar les dones joves i les que no som tan joves. També podem vestir amb vestit i corbata o amb xandall si ens ve de gust. Sembla que som lliures de ser el que vulguem ser i ho tenim molt interioritzat, des de ja fa bastant temps. Podem pensar que hem avançat molt i que abans les coses eren diferents per culpa de l’educació masclista, però no és del tot així. En el nostre present, per desgràcia, hi ha coses que sembla que mai canvien. Aquestes mares modernes que es permeten explorar i ser el que vulguin ser, continuen sense donar aquesta opció als seus fills. Abans de néixer i coneixent el sexe del nadó, decideixen com decoraran l’habitació i quina roba li posaran. No els donen ni espai ni temps perquè pensin per si sols. Després creixen i, si volen jugar o experimentar amb la seva estètica, ni elles ni la societat els ho permeten. Un nen amb vestit serà víctima de totes les mirades i comentaris absurds com el típic: «Sembles una nena». Com si ser nena fos una cosa dolenta.
Ens falten referents, fora de Miguel Bosé i David Bowie, i el món de la moda està en un moment crucial i hi té molt a dir, fer i proposar. Adeu, moda unisex; hola, ‘gender fluid’. Adeu a les botigues separades per sexes i colors. El potent és sentir-se nen, molt nen i voler portar faldilla un dimarts qualsevol per anar al col·le. Deixant a part la seva sexualitat, que no hi té res a veure. Igual que jo porto pantalons i no per això soc lesbiana. Però vivim en un món en què els nens no ploren, pintar-se les ungles és de nenes i portar vestit és de marica. No podem construir un món feminista i quan tenim un fill no deixar-li mostrar la seva part sensible, tendra o artística, només perquè creiem que això és una manera de ser exclusiva de les dones. Si no actuem bé, som còmplices d’aquesta masculinitat tòxica que tant detestem. Volem que ens tractin bé i després els castiguem quan es comporten d’una manera cosificada com a femenina. No hi ha coses de nen ni coses de nena. Hi ha coses per a qui se les vulgui posar. Un exemple preciós el podeu veure al Teatre Victòria aquests dies. El musical ‘Billy Elliot’. La història d’un nen que vol ballar i n’ha d’aprendre d’amagat perquè la seva família vol que faci boxa. Que és un esport de nois.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
