A favor dels restaurants ‘kids free’

El cèntric bar-restaurant-‘lounge’ Balicana de Bilbao, que va obrir les portes l’any passat, adverteix a la seva web que els clients han de ser majors d’edat. És un ambient, amb cocteleria inclosa, «no adequat per a nens». Sí que ho és per a adults que volen disfrutar amb tranquil·litat d’un menú al migdia o una copa a la tarda. Els hotelers de Biscaia donen suport a Balicana i asseguren que no estem davant d’una discriminació, sinó d’un model de negoci.

No obstant, l’organització de consumidors FACUA adverteix que impedir l’accés a un local exclusivament per motius d’edat es considera un ús discriminatori del dret d’admissió, que no es troba emparat per la legislació. Segons la seva opinió, «es tracta del mateix cas que si un establiment prohibís entrar a un col·lectiu per la seva ètnia, gènere o lloc d’origen». Si FACUA té raó, ¿són il·legals tots els hotels ‘children free’? N’hi ha uns quants per tot Espanya. I per tot el món.

Moltes veus, i no només la de FACUA, asseguren que el comportament de Balicana voreja la il·legalitat i suposa un claríssim exemple de discriminació contra els nens. No soc advocada, només mare. Però no comparteixo el veredicte. Estic completament a favor dels locals ‘kids free’.

En aquest Club ja hem dit moltes vegades que tenir fills no et fa ser millor persona. Hi ha nens fastigosos. Solen ser fills de mares i pares fastigosos. Progenitors que enarboren la bandera de la llibertat infantil i permeten que les seves criatures tinguin un comportament insuportable ja sigui en un restaurant, en un tren o a casa d’uns amics. 

Educació i respecte

El teu fill és una ànima lliure i al seu ADN hi ha cridar, xisclar i córrer. Però, potser, si és en un lloc públic hauries d’ocupar-te d’ell i no permetre-li que doni la tabarra. Per educació i per respecte als altres comensals o viatgers.

El cartell de Balicana no és discriminació. Discriminació contra els nens és tenir ciutats on els més petits no disposen d’espais d’oci. On els parcs públics són de ciment i formigó. On no hi ha ludoteques. On els poliesportius públics han desaparegut per engendrar gimnasos privats i elitistes. 

Discriminació contra els nens és que viatjar en tren amb un bebè sigui una odissea monumental. Que et mirin malament quan entres amb el teu fill en una botiga. Que gairebé no hi hagi escoles bressol públiques. Que una de privada et costi 500 euros al mes (i no tingui ni pati exterior).

Discriminació contra els nens és que els horaris laborals de pares i mares s’estenguin des de l’alba fins al vespre. Que cap polític s’atreveixi a legislar la conciliació. Que la baixa maternal duri tan poc temps. Que no vegem mai cap president del Govern o ministre portar els seus fills a l’escola. Que la reducció de sou i jornada per a l’atenció d’un fill sigui una quimera per a moltes famílies. Que et posin una reunió un divendres a les sis de la tarda.

Discriminació contra els nens és no poder anar al parc un dissabte al matí perquè està inundat de la porqueria del ‘botellon’ de la nit de divendres. Que et vingui el veí del cinquè i et pregunti per què el teu nadó plora cada nit.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Discriminació contra els nens és demanar cita amb la pediatra del teu ambulatori i que no hi hagi hora fins d’aquí una setmana.

Si ets a Bilbao amb el teu fill, ves al Balicana. Ves al parc de Doña Casilda a mirar els ànecs i els cignes. El teu petit el fascinarà. I després, a l’hora de dinar, compra uns pintxos, agafa el funicular i puja a Artxanda, un parc gegant amb zona de pícnic inclosa on disfrutaràs d’una vista al·lucinant de Bilbao i podràs córrer i jugar amb el teu fill tant com vulguis. Després, a la nit, deixa’l a càrrec d’un familiar, i ves-te’n al Balicana a disfrutar. Perquè tu ets mare, però també tens dret al silenci i a la tranquil·litat. Com tothom.