Un de cada deu adolescents consumeix porno diàriament: «Hem de parlar amb els nostres fills dels aspectes lluminosos del sexe, com el plaer»

Les investigadores de la UB expliquen que l’accés intencional al porno ‘mainstream’ (el majoritari) s’associa amb una menor presència d’emocions morals, com la culpa, la vergonya o el penediment, és a dir, les que apareixen al sentir que es transgredeixen les normes o que ha fet mal a algú. Veure freqüentment escenes d’alt voltatge sexual implica també més probabilitat de desenvolupar conductes de risc. Entre aquestes, el consum d’alcohol i el fet d’escapar-se de casa.

L’estudi –que conclou que la prevalença és bastant més gran entre els nois que en les noies, especialment a partir dels 16 anys– es fa ressò d’una altra investigació nord-americana que va comprovar que el 90% del porno actual convencional inclou violència. Especialment, cap a la dona, que pateix agressions verbals i físiques, com bufetades i ofegaments. Unaaltra investigació del sociòleg Lluís Ballester a la Universitat de les Illes Balears va concloure que la denigració femenina en molts d’aquests vídeos té efectes en la vida sexual real dels adolescents. Com més consum, menor nivell d’empatia i més probabilitat de pràctiques sexuals de risc, com no utilitzar preservatiu.

«El porno està guiant els rols sexuals dels joves. És molt preocupant l’asimetria de gènere. Ells són mascles potents i elles, femelles sofrents», destaca la directora de GreVIA, la professora Noemí Pereda, que firma la investigació de la UB juntament amb Alba Águila-Otero.

Davant aquesta realitat, les autores de l’estudi reclamen a les administracions que l’educació afectivosexual sigui, efectivament, un dret universal de la infància i l’adolescència i que formi part del currículum escolar sense que depengui, com succeeix en l’actualitat, de la voluntat de la direcció del centre. «Necessitem que tots els centres educatius incloguin aquests continguts en el currículum i que hi hagi manuals i llibres de text específics. Una xerrada puntual no serveix de gran cosa. No és el llenguatge dels xavals i, a més, algunes famílies ho rebutgen perquè creuen que és ideologia i no educació», explica Pereda.

Erotització del consentiment

La investigadora de la UB reclama al Ministeri d’Educació que s’aliï amb ‘influencers’ rellevants –els veritables gurus de molts joves– perquè es dirigeixin als adolescents i els parlin en el seu mateix idioma. Aquesta alfabetització sexual hauria de fugir de l’asimetria de gènere i incloure, apunta Pereda, aspectes tan fonamentals com «l’erotització del consentiment».

La investigadora de la UB també es dirigeix a les famílies per demanar-los que les converses de sexualitat amb els seus fills adolescents no només versin sobre els aspectes negatius del sexe, com la precaució davant possibles agressions, embarassos no desitjats o infeccions. «És necessari xerrar sobre assumptes lluminosos, com el consentiment, l’orientació, la intimitat, el gaudi i el plaer», reivindica.

Lluny de ser un vers lliure, aquesta petició forma part ja del discurs de moltes divulgadores, que estan reclamant un canvi en les xerrades sobre sexe que reben els joves. «Hem de parlar als adolescents del plaer perquè recalcar els aspectes negatius, que és el que hem fet fins ara, no està funcionant», assegura Sonia Encinas, sexòloga, terapeuta sexual i de parelles i autora dels assajos ‘Sexo afectivo’ i ‘El sexo de las madres’.

Fallit educador sexual

Realitzat a través d’entrevistes a 4.024 nois i noies de 14 a 17 anys escolaritzats en centres de tot Espanya, l’estudi de la UB deixa clar que, en l’actualitat, la pornografia és el fallit educador sexual més freqüent de les noves generacions. «L’adolescència és un període crític en el desenvolupament sexual, durant el qual creix l’interès per la sexualitat i es modela la conducta sexual posterior. Segons la teoria de l’aprenentatge social, les experiències sexuals de molts nois i noies estan influïdes per la pornografia que han vist o que han vist les seves parelles o iguals, amb imitació dels comportaments observats», destaca Pereda, llicenciada en Psicologia i catedràtica de Victimologia.

Els adolescents enquestats asseguren que, a casa seva, les converses sobre sexualitat solen emfatitzar la negació, l’evitació i la prevenció. La frase més repetida per part de mares i pares és «anar amb compte». Les xerrades se centren en els aspectes negatius de la sexualitat i esquiven els positius, com les relacions i el plaer. «Aquesta orientació limitada i inconsistent pot contribuir al fet que els adolescents busquin informació i guions sexuals en la pornografia», es lamenta la investigadora.

En la mateixa línia, la terapeuta i divulgadora Encinas reconeix que moltes famílies es limiten a advertir els seus fills sobre els embarassos no desitjats, les infeccions o malalties de transmissió sexual i les mesures de protecció davant possibles abusos i agressions. «Parlar a la joventut de sexe com una cosa agradable fa molta por. Moltes famílies pensen que si conversen sobre el plaer estan desprotegint els seus fills. Combinar la informació sobre les precaucions i sobre el plaer no hauria de ser incompatible, però a la pràctica ho és», reconeix la divulgadora.

Drets, salut i plaer

El plaer no és l’únic aspecte positiu del sexe del qual s’hauria de parlar als xavals i les xavales sinó també l’afecte, la cura, l’empatia, el respecte, la igualtat, l’escolta, la responsabilitat i la presència. «Tot i que el discurs profilàctic i anticonceptiu és necessari en l’educació sexual, la sexualitat és molt més que això. És essencial parlar de gènere, drets sexuals, pluralitat de pràctiques, salut, responsabilitat i plaer», corrobora la psicòloga, sexòloga i terapeuta Laura Morán, autora d’‘Orgas(mitos)’ (Bold Letters).

Notícies relacionades

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

La foto d’un linx a Espanya que ha conquerit el món el 2026 i ha guanyat el 'Wildlife Photographer of the Year'

Encinas critica que el porno ‘mainstream’ no és sexe explícit sinó «violència explícita» i, a la llum de les dades de l’estudi de la UB, reclama una investigació per anar més enllà del símptoma (vegeu aquest tipus d’escenes) i analitzar l’origen: quin tipus de desregulació o malestar emocional pateixen aquests xavals per acudir a aquest tipus de continguts i acabar posant en pràctica conductes de risc, com abusar de l’alcohol o escapar-se de casa.

Informació sexual

La literatura científica ha comprovat que la informació sexual adaptada a cada edat no només retarda l’inici de les relacions coitals sinó que propicia la presa de decisions responsables, com utilitzar preservatiu. El condó és el mètode anticonceptiu més freqüent: el 65% dels adolescents enquestats a l’últim informe oficial HBSC afirma haver-lo utilitzat en la seva última relació sexual coital. No obstant, el percentatge ha disminuït 18 punts des del 2002.