Un de cada deu adolescents consumeix pornografia cada dia

Les investigadores de la UB assenyalen que l’accés intencional al porno convencional (que és el majoritari) s’associa amb menys presència d’emocions morals, com ara la culpa, la vergonya o el penediment, és a dir, les que apareixen al sentir que es transgredeixen les normes o que ha fet mal a algú. Veure sovint escenes d’un alt voltatge sexual implica també més probabilitat de desenvolupar conductes de risc, com el consum d’alcohol.

L’estudi –que conclou que la prevalença és força més gran entre els nois que les noies, especialment a partir de 16 anys– es fa ressò d’una altra recerca nord-americana que va comprovar que el 90% del porno actual convencional inclou violència. Especialment, contra la dona, que pateix agressions verbals i físiques, com ara bufetades i ofegaments.

Una altra recerca del sociòleg Lluís Ballester a la Universitat de les Illes Balears va concloure que la denigració femenina en molts d’aquests vídeos té efectes en la vida sexual real dels adolescents. Com més consum, menys nivell d’empatia i més probabilitat de pràctiques sexuals de risc, com no fer servir preservatiu.

"El porno està guiant els rols sexuals dels joves. És molt preocupant l’asimetria de gènere. Ells són mascles potents i elles, femelles pacients", destaca la directora de GreVIA, la professora Noemí Pereda, que signa la recerca de la UB juntament amb Alba Águila-Otero. Davant aquesta realitat, les autores de l’estudi reclamen a les administracions que l’educació afectivosexual sigui, efectivament, un dret universal de la infància i l’adolescència i que formi part del currículum escolar sense que depengui, com succeeix en l’actualitat, de la voluntat de la direcció del centre. "Necessitem que tots els centres educatius incloguin aquests continguts en el currículum i que hi hagi manuals i llibres de text específics. Una xerrada puntual no serveix de gaire. No és el llenguatge dels nois i, a més, algunes famílies ho rebutgen perquè creuen que és ideologia i no educació", explica Pereda.

Erotitzar el consentiment

La investigadora de la UB reclama al Ministeri d’Educació que s’aliï amb influencers rellevants perquè es dirigeixin als adolescents i els parlin en el seu mateix idioma. Aquesta alfabetització sexual hauria de fugir de l’asimetria de gènere i incloure, apunta Pereda, aspectes tan fonamentals com "l’erotització del consentiment". També demana a les famílies que les converses de sexualitat amb els fills adolescents no solament versen sobre els aspectes negatius, com la precaució davant possibles agressions, embarassos no desitjats o infeccions. "Cal xerrar sobre assumptes lluminosos, com el consentiment, l’orientació, la intimitat, el gaudi i el plaer", reivindica.

Lluny de ser un vers lliure, aquesta petició ja forma part del discurs de moltes divulgadores, que reclamen que hi hagi un canvi en les xerrades sobre sexe que reben els joves. "Hem de parlar als adolescents del plaer perquè recalcar els aspectes negatius, que és el que hem fet fins ara, no funciona", assegura Sonia Encinas, sexòloga i autora de Sexo afectivo i El sexo de las madres .

Fallit educador sexual

Fet a través d’entrevistes a 4.024 nois i noies de 14 a 17 anys escolaritzats en centres de tot Espanya, l’estudi de la UB deixa clar que, actualment, la pornografia és el fallit educador sexual més freqüent de les noves generacions. "L’adolescència és un període crític en el desenvolupament sexual, durant el qual creix l’interès per la sexualitat i es modela la conducta sexual posterior. Segons la teoria de l’aprenentatge social, les experiències sexuals de molts nois i noies estan influïdes per la pornografia que han vist o que han vist les seves parelles o iguals, amb imitació dels comportaments observats", destaca Pereda.

Els adolescents enquestats asseguren que a casa seva les converses sobre sexualitat solen emfatitzar la negació, l’evitació i la prevenció. La frase més repetida per part dels pares és "anar amb compte". Les xerrades se centren en els aspectes negatius de la sexualitat i esquiven els positius, com les relacions i el plaer. "Aquesta orientació limitada i inconsistent pot contribuir a fer que els adolescents busquin informació i guions sexuals en la pornografia", es lamenta la investigadora.

En la mateixa línia, Encinas reconeix que moltes famílies es limiten a advertir els fills sobre els embarassos no desitjats, les infeccions o malalties de transmissió sexual i les mesures de protecció davant possibles abusos i agressions. "Parlar al jovent de sexe com una cosa agradable fa molta por. Moltes famílies pensen que si conversen sobre el plaer desprotegeixen els fills. Combinar la informació sobre les precaucions i sobre el plaer no hauria de ser incompatible, però a la pràctica ho és", reconeix.

Drets, salut i plaer

Notícies relacionades

Helena María Sánchez, treballadora social i coordinadora de l’associació Alfa: "El joc i l’oci saludable potencien l’educació formal"

"La injecció translunar va ser un moment tens"

El plaer no és l’únic aspecte positiu del sexe de què s’hauria de parlar als nois, també l’afecte, la cura, l’empatia, el respecte, la igualtat, l’escolta, la responsabilitat i la presència. "Si bé el discurs profilàctic i anticonceptiu és necessari en l’educació sexual, la sexualitat és molt més que no pas això. És essencial parlar de gènere, drets sexuals, pluralitat de pràctiques, salut, responsabilitat i plaer", corrobora la sexòloga i terapeuta Laura Morán.

Encinas creu que el porno és "violència explícita" i reclama una recerca per anar més enllà del símptoma (vegeu aquest tipus d’escenes) i analitzar-ne l’origen: quin tipus de desregulació o malestar emocional pateixen aquests nois per acudir a aquesta mena de continguts i acabar posant en pràctica conductes de risc, com ara abusar de l’alcohol.