La moda de la criança positiva allarga el collit: "Si el teu fill acaba la primària i continua al teu llit, hi ha un problema"

Quan l’infant creix, la recomanació mèdica més estesa és que dormi a la seva pròpia habitació. Tanmateix, amb el beneplàcit dels pares, molts infants s’hi resisteixen i opten per continuar dormint acompanyats. Sota el paraigua de la criança respectuosa o natural, cada vegada és més freqüent veure criatures de 4, 5, 6 o 7 anys compartint el llit dels progenitors. També de 8, 9 o 10. A la primera infància, el collit (dormir al mateix llit amb els fills) és una opció molt personal que només està desaconsellada en determinats casos, per exemple, en pares fumadors. Però si passen els anys, ¿som davant d’un problema? ¿A quina edat hem de treure l’infant del llit dels adults?

"És difícil posar una edat concreta perquè depèn de l’infant i de la família. En línies generals, diria que un signe clar que hi ha un problema és si l’infant acaba l’educació primària [11 o 12 anys] i ha de continuar dormint amb els pares", explica el neuropsicòleg Álvaro Bilbao. Pare de tres fills i autor d''El cerebro del niño', un dels manuals de criança més influents i publicat a 40 països, Bilbao recorre a l’humor i ofereix una recepta per a progenitors amb dubtes: "Als fills, no se’ls ha de fer fora del llit només néixer, però tampoc tenir-los-hi fins que facin 25 anys".

La psicòloga Elisa López assegura que dormir amb els fills, una vegada compleixen una determinada edat, és un tabú per a moltes famílies. Els terapeutes d’infància estan més que acostumats que, després d’unes quantes sessions, els progenitors comentin, una mica avergonyits, que el seu fill de 5, 6 o 7 anys continua dormint amb ells. López llança un missatge tranquil·litzador: "Si tu, com a pare, acceptes compartir el llit amb el teu fill, no hi ha problema. Tanmateix, podem intuir que sí que n’hi ha quan el collit és l’única opció per a ell. És a dir, si el teu fill és incapaç de dormir a casa de l’àvia, d’altres familiars o d’amics, aleshores sí que podria haver-hi un problema". El mateix passaria, per exemple, en cas que la criatura no volgués anar a un viatge escolar perquè se sent incapaç de dormir lluny del llit dels pares. "Si el teu fill dorm amb tu, però després se’n va de colònies sense dificultats o dorm a casa dels avis o dels tiets, no hi ha cap problema", conclou López.

Límits

Bilbao assegura que els defensors del collit defensen la idea que és l’infant qui decideix quan està capacitat per dormir a la seva pròpia habitació. Tanmateix, el neuropsicòleg adverteix que de vegades això no passa. "En aquests casos, els pares hem de posar límits. Si nosaltres volem dormir en parella i no el volem al costat cada nit, li ho hem de dir i veure, entre tota la família, com ens hi ajustem". Pare de tres fills, Bilbao deixa clar que ell i la seva parella també han compartit llit amb ells alguns dies, quan estaven malalts. Però els van anar enviant, amb afecte, a la seva habitació. "Els adults necessitem dormir i fer-ho amb ells és molt complicat", conclou.

Notícies relacionades

Eva Millet: «La lactància materna no fa que el teu fill sigui millor»

El fort vent obliga a suspendre la circulació de trens entre Figueres i Portbou

L’orientadora i docent Sonia Iglesias insisteix que dormir amb els fills no suposa cap problema sempre que el pare o la mare hi estiguin d’acord. "En cas que no vulguis que el teu fill dormi amb tu, el millor és dir-li que l’ajudaràs a superar aquesta necessitat, però mantenir-te ferm en la teva postura perquè les teves necessitats també compten", explica Iglesias, divulgadora amb 30 anys d’experiència acompanyant famílies i autora de ‘Cuando la adolescencia duele’. L’especialista envia un missatge tranquil·litzador a totes les famílies i recorda que el collit té, en tot cas, data de caducitat. "Cap adolescent vol dormir amb la seva mare, el seu cervell li demana tota l’estona separar-se dels progenitors. És més, deixa-li la casa per a ell sol i estarà encantat", somriu.

L’anomenada criança positiva pot jugar una mala passada en algunes llars. "Cada vegada veig més infants de 12 i 13 anys, fins i tot 16, que no són capaços de dormir sense la seva mare", afirma Bilbao, que alerta d’un possible trastorn d’ansietat que impossibilita que les criatures s’enfrontin a determinades situacions soles. "També veig casos de criatures, no gaires, que són a 6è de primària i porten bolquer a la nit perquè ningú els ha ensenyat a controlar els esfínters. Són casos en què s’ha descartat un problema mèdic de bufeta neurògena, així que som davant d’un assumpte psicològic i emocional", conclou el divulgador.