Pressupostos del 2022

El pacte entre tots dos socis de govern no ha sigut gens fàcil i per això arriba embarassat per una llei de vivenda que no es coneix en detall, però que sembla més centrada en el control de lloguers, una mica populista i que pot ser efectiu a curt, que a impulsar la construcció de vivenda de lloguer, cosa que segons com pot ser pa per avui i gana per demà.

Els Pressupostos consolidats, incloent-hi la Seguretat Social, sumen gairebé 459.000 milions, xifra molt similar a la del 2021. Potser el més destacable és que la inversió pública ascendeix a 40.000 milions gràcies als 27.000 de fons europeus. És una dada prometedora. El 54% de la despesa és social, bàsicament pensions que s’apujaran d’acord amb l’IPC anual del novembre, i hi ha un fort augment de la despesa dedicada a la joventut (beques, bonus vivenda i bonus cultural). La despesa de personal s’apuja un 3,4% per la creació de 30.000 noves places i un 2% d’augment de retribucions.

En el capítol dels ingressos el més nou és el mínim del 15% en societats que afectarà unes 1.000 empreses i la participació de les quals en el total d’ingressos venia caient els últims anys. Però els ingressos estaran molt condicionats per l’augment del PIB que es preveu d’un 7%, objectiu ambiciós ja que hi ha incertesa –no només a Espanya– pel recent retorn de la inflació. Si el PIB creixés menys, el Pressupost quedaria desfasat i el dèficit públic previst (5% davant el 8,3% del 2021) es dispararia.  

Cert que els ingressos d’aquest any evolucionen favorablement, però tenim ja un deute públic molt alt (120% del PIB) i el 2022 no podem incrementar-lo per un augment superior al dèficit previst. El Govern hauria de tenir un pla b per si el creixement fos inferior al 7%. Veurem el que diu la vicepresidenta econòmica, que aquest dijous no va comparèixer.

Però el decisiu del Pressupost és l’aprovació parlamentària. Sense aquesta, el Govern tindria una dura derrota i la recuperació econòmica «justa» quedaria molt compromesa.

Notícies relacionades

Per no repetir les eleccions

¿Per què es protegeix els fumadors?

En principi, el Govern pot aconseguir la majoria sense gaires problemes perquè ja la va tenir –i àmplia– l’any passat. I les expectatives –la forta vacunació ha sigut clau– són avui bastant millors que fa un any. Però els pactes mai són fàcils. La suma dels 13 diputats d’ERC i dels 6 del PNV, que ja van votar l’any passat, arribaria a 174 escons. I els 2 que faltarien per a la majoria absoluta podrien sortir dels 4 del PDECat o dels 2 de Més País, més el diputat del Compromís valencià. I encara n’hi ha més, però el recolzament d’ERC i del PNB és essencial. Sense ells arribar a la majoria no és impossible, però sí molt complicat.

El PSOE i el PNB tenen complicitat ja que governen junts a Euskadi, però amb ERC, tot és més complicat. L’entesa PSOE-ERC és clau per a l’estabilitat i els Pressupostos, però les grans diferències, la gran crispació (a Espanya i a Catalunya) i les raons electorals fan que cap dels dos hagi de semblar massa pròxim a l’altre.