Luis Enrique tenia raó

El partit va ser rodó en joc i en resultat, revenja perfecta a la derrota en la semifinal de l’Euro fa tres mesos. Aquell dia també es van rendir els aficionats més escèptics a la selecció de Lucho. Però és clar, no es va guanyar.

Ser independent, tenir idees pròpies i morir amb elles, treballar sense escoltar opinions no professionals, no cultivar massa la teva imatge i no regalar res a la premsa té aquest inconvenient a Espanya, que et piquen. ¿Recorden un tal Luis Aragonés?

Hem sentit i llegit que Luis Enrique era un provocador per portar un xaval de 17 anys, que s’estava rient de l’afició espanyola i que feia de la selecció el seu palau. I encara més greu, perverses insinuacions sobre la influència del representant d’alguns dels convocats. El debat i la crítica són saludables. La falta de respecte, no.

Notícies relacionades

Esplugues és Úniques

¿I qui guanyarà el festival d’Eurovisió?

La realitat es va obrir pas a San Siro. Donar a Gavi la titularitat contra Itàlia va ser un acte d’atreviment que només entrenadors de la talla de Lucho o de Pep Guardiola són capaços de portar a terme. I quan ho va fer va ser perquè tenia prou informació (que no té la premsa) per saber que no arriscava el més mínim. Al contrari, la millor ajuda per al Busquets d’avui és el vigor i l’energia d’un xaval que arribava a totes, que va jugar amb criteri i va mostrar la personalitat d’un veterà.

Qüestionat també per no portar a un 9 pur. ¿I què? ¿Que potser s’ha de jugar contra aquesta Itàlia amb un 9 pur? Un altre engany que va fer caure Ferrán Torres. I per posar més color al quadro, Yeremi Pino jugant als seus 18 anys com al pati de casa seva. Un espectacle vist des de casa per 10 habituals de la selecció lesionats i 10 més que fluctuen que són el millor actiu d’aquesta Espanya, un gran EQUIP, amb majúscules, amb un gran seleccionador. I quina il·lusió de nou, a poc més d’un any per al Mundial.