La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Eppur si muove’

Que ERC i JxCat votin contra la CUP i que els dos partits pactin amb el PSC per derrotar el soci de govern és un signe de certa transversalitat

3
Es llegeix en minuts
Segunda jornada del debate de política general en el Parlament

Segunda jornada del debate de política general en el Parlament / Enric Fontcuberta (EFE)

Dimarts passat vaig escriure que tant la crisi entre ERC i JxCat per la taula de diàleg com la detenció i posterior llibertat de Puigdemont a Itàlia no tindrien greus conseqüències. Malgrat les topades, a tots dos partits els interessa mantenir el Govern de coalició a la Generalitat perquè, en cas contrari, tota la història i la mística del procés s’ensorraria. I això no interessa a ERC, que vol adaptar-se a la realitat sense contrariar els votants independentistes, ni per descomptat JxCat i Puigdemont, que quedarien arraconats i sense les palanques del Govern de cara a les municipals del 2023.

I així s’ha comprovat en el Debat de Política General de dimecres passat i dijous que el Govern ha superat amb certa comoditat. I fins i tot ara, la nova patinada del jutge Llarena –pel que sembla obstinat a perdre les seves demandes a Europa– fins i tot li donarà una mica de vida. El missatge serà que si Llarena torna a perdre a Itàlia –després de Bèlgica i Alemanya– està clar que el Suprem no hauria d’haver condemnat els dirigents independentistes.

I, no obstant, alguna cosa es mou a Catalunya. ‘Eppur si muove’, com va dir Galileu. En el Debat de Política General, el bloc independentista ha estat unit per conservar el Govern, però després ha exhibit sense embuts la seva greu desunió.

Potser el més rellevant és que la moció de la CUP exigint un referèndum abans del 2025 va fracassar per falta de recolzament d’ERC, que es va abstenir, i de JxCat, que hi va votar en contra. I JxCat va mostrar el seu enuig amb la CUP, perquè haver sotmès la moció a votació pot fer que la presidenta del Parlament, Laura Borràs (JxCat), tingui problemes amb la fiscalia com ja els té Roger Torrent, president del Parlament la passada legislatura. La radical Laura Borràs no vol que li passi com a Torrent. D’acord.

Però el principal és que –a punt de discutir els pressupostos per als quals el Govern necessitarà la CUP– ERC i JxCat han donat cop de porta als antisistema. Recordem que Artur Mas es va retirar pel veto de la CUP i que Puigdemont hi va pactar el referèndum del 2017. Alguna cosa s’està movent.

L’altra gran novetat és que ERC i el PSC van secundar una moció dels comuns aprovant la taula de diàleg i puntualitzant que era una negociació entre governs, i que els participants de la part catalana havien de ser consellers. ERC hi va votar a favor –era recolzar l’actuació de Pere Aragonès– i JxCat hi havia de votar en contra. I així es va fer. Es va solemnitzar al Parlament que respecte a la taula de diàleg –l’eix de la política d’Aragonès i dels atacs del PP i Vox contra Pedro Sánchez– no hi ha acord entre ERC i JxCat. Continuaran governant junts, però la credibilitat...

Finalment, el PSC i JxCat van pactar una moció recolzant l’acord entre el vicepresident Puigneró i la ministra Raquel Sánchez per a l’ampliació de l’aeroport. ERC hi va votar en contra i la moció va prosperar amb el recolzament de Cs. I una cosa així es va repetir amb els Jocs Olímpics d’hivern del 2030.

Notícies relacionades

L’independentisme vol continuar monopolitzant el Govern, però ERC i JxCat –junts– han desautoritzat la CUP respecte a una cosa tan sensible com un nou referèndum unilateral. I després, tant ERC com JxCat no han tingut objeccions a votar, amb el recolzament del PSC de Salvador Illa, mocions de recolzament a assumptes que un dels dos rebutja. El PSC no és apte per al Govern, però sí per a mocions contra el soci de govern.

A més, el carrer no ha vibrat amb la celebració del quart aniversari de l’1 i del 3 d’octubre. Alguna cosa es comença a moure.