Reinici transatlàntic amb tensions

L’objectiu subjacent de la nova coordinació UE-EUA és mantenir la primacia tecnològica i comercial d’Occident contra la Xina i evitar que la creixent influència econòmica i política de Pequín pugui determinar els estàndards i regles tecnològiques i comercials futures. «La pugna tecnològica serà el nou camp de batalla de la geopolítica», va assenyalar el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis. El nou Consell UE-EUA té «una importància estratègica i geopolítica», perquè és «la via per establir els estàndards i normes per al segle XXI», va precisar Dombrovskis.

La delegació nord-americana va estar encapçalada pel secretari d’Estat, Antony Blinken, cosa que indica la importància política que atorga Washington a alinear la UE en la seva estratègia cap a la Xina. La UE va primar un perfil tècnic, amb la delegació encapçalada pels vicepresidents de la Comissió Europea, Margrethe Vestager (Competència i Digital) i Vladis Dombrovskis (Comerç i Economia).

La declaració conjunta va evitar esmentar la Xina, perquè la UE no vol veure’s arrossegada en la guerra freda de Washington contra Pequín, a causa que els Vint-i-set mantenen elevades inversions i estretes relacions econòmiques i comercials amb la Xina. Però els compromisos de Pittsburg de coordinar la lluita contra la transferència forçada de tecnologia i la competència deslleial d’empreses publiques o subvencionades, així com desenvolupar estàndards tecnològics, frenar l’adquisició d’empreses clau i restringir l’exportació de tecnologia sensible, es refereixen implícitament a la Xina.

Aquesta anunciada coordinació ensopega amb profundes divergències transatlàntiques i la persistència de greus conflictes per resoldre. Les sancions comercials a l’acer i alumini europeus, imposades per Trump, van quedar fora de l’agenda i continuen enverinant les relacions. El bloqueig per Trump de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i del seu essencial òrgan d’apel·lació des del 2019 ha sigut mantingut per Biden, en contradicció amb la seva adhesió al multilateralisme. La UE, la Xina, el Canadà, Noruega, Suïssa, Austràlia i una altra desena de països van crear el 2020 un organisme interí d’apel·lació i arbitratge per resoldre disputes comercials i esquivar el bloqueig nord-americà a l’OMC, cosa que alinea la UE i la Xina contra Washington en un tema fonamental.

La protecció de les dades dels europeus en mans de les empreses nord-americanes i la seva transferència als EUA també va quedar fora de l’agenda de Pittsburg, malgrat que el marc regulador d’aquestes transferències de dades, anomenat Privacy Shield, va ser invalidat pel Tribunal de Justícia de la UE el juliol del 2020, perquè no respectava la llei europea de protecció de dades. És la segona vegada que el Tribunal de la UE anul·la els acords de transferència de dades personals als EUA adoptades per la Comissió Europea, perquè deixen desprotegits els ciutadans.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En microxips, la UE vol potenciar les firmes europees i subvencionar la instal·lació de fàbriques d’última generació d’Intel, Samsung i la taiwanesa TSMC. Per això, els acords de Pittsburg es limiten al curt termini i els actuals problemes de subministrament mundial, per evitar que Washington restringeixi la capacitat europea de subvencionar noves fàbriques.

En l’horitzó apareix ja un altre conflicte agroalimentari, que cal sumar a la carn hormonada i els transgènics, davant l’oposició de Washington al pla de la Comissió Europea per potenciar una agricultura sostenible, més ecològica i amb menys herbicides tòxics. El secretari d’Agricultura nord-americà, Tom Vilsack, considera aquest pla una amenaça. Els EUA temen que la nova política agrària restringeixi l’accés al mercat europeu als productes que incompleixin aquests requisits i que estableixi nous estàndards globals, si altres països segueixen el seu exemple.