El procés va ser ‘Trainspotting’

Si una cosa ens ha quedat clara de la xerrameca inútil dels nostres representants a l’hemicicle és que, malgrat el que diguin de portes enfora per acontentar la seva parròquia, fins i tot el més tonto sap que el procés està liquidat, és a dir, ho saben fins i tot a Waterloo. Arribats a aquest punt, l’única cosa que haurien de fer els que van convocar un referèndum que ha portat ruïna en lloc de la independència promesa seria sortir i dir:

-Som uns covards.

O bé:

-Som uns idiotes.

I en qualsevol cas:

-Us vam enganyar miserablement.

A partir d’aquí podem començar a pensar en el perdó, però es requereix un «ho sento molt, no ho tornarem a fer», que si un rei és capaç de dir-ho, més ho han de ser presumptes republicans. Primer, contrició, i en tot cas ja arribarà el perdó dels pecats, tenint clar que això no significa recuperar càrrecs i sous sinó, a tot estirar, evitar les escopinades de la gent.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El procés no ha arribat al final per la força de la raó, que ni hi és ni se l’espera entre els seguidors llacistes, sinó per pur pragmatisme: s’estan acabant els familiars i amics per donar-los càrrecs, i no serà que no hi ha inventiva a posar noms pomposos a les poltrones, l’última, la germana de l’exconsellera Alba Vergés (ara sabem que quan plorava davant les càmeres no era per la seva ineptitud gegant sinó per no haver col·locat encara la germana), sota el títol de directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, aquí queda això. Són tants els càrrecs a omplir que és impossible aconseguir-ho ni tan sols amb el socors de la família política. Amb tot el món col·locat, encara quedaven càrrecs per cobrir, i no és cosa de posar-hi un llacista qualsevol, sense vincle de sang amb el règim, de qui va on mana l’amo i posa diners a les caixes de resistència, que una cosa és tenir-los com a carn de canó i l’altra donar-los menjar. Dels no llacistes, ni en parlem, que mentre no puguin ser expulsats de Catalunya, aquests han de ser condemnats a guanyar-se la vida treballant honradament, així n’aprendran. El procés va morir per falta de personal per enxufar, no hi ha companys ni família per a tant càrrec. Ha de ser això, el que diuen morir d’èxit.

Un bon dia aquells xavals de ‘Trainspotting’ que tant insulten els anglesos se n’adonen que, si els anglesos són estúpids, què han de ser ells, que es van deixar colonitzar per estúpids, un pensament extrapolable als llacistes que insulten Espanya. L’explicació als deliris llacistes, al per què un grup de gent va decidir arruïnar la seva vida i la del major nombre possible de catalans, també la té Renton: «La nostra única reacció va ser tirar endavant i engegar-ho tot a la merda, apilar la misèria sobre la misèria».