Designacions Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Legitimitat democràtica i poder judicial
La proposta formulada pel PP que els jutges elegeixin els jutges avalada pel Consell d’Europa i per les associacions de jutges suposa una perversió del sistema de democràcia representativa
La renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ),el mandat del qual està caducat des de fa prop de tres anys, continua bloquejada després de la certificació del rebuig del Congrés a la proposta de reforma plantejada pel PP. Si durant molt temps el desacord entre el PSOE i el PP, els dos partits amb capacitat per aconseguir la majoria necessària de tres cinquenes parts de cada cambra per procedir als nomenaments, van ser els possibles candidats, i més endavant la discrepància es va centrar entorn de la possible influència de Podem, ara les diferències es basen en el mètode d’elecció, sobre el qual fins fa poc hi havia consens, almenys entre els dos principals partits. Recentment el PP ha modificat la seva posició tradicional, és a dir, el recolzament a la designació parlamentària dels vocals del CGPJ, i ara es decanta per cedir el protagonisme en la designació als mateixos jutges. El seu plantejament troba legitimació en la posició del Consell d’Europa adoptada a instàncies del Grup d’Estats Contra la Corrupció (GRECO), un organisme tradicionalment molt crític amb la intervenció dels partits en la designació dels membres de l’òrgan rector dels jutges, com a conseqüència de l’assumpció que amb això s’estimula la corrupció, i per això és partidari que siguin els mateixos jutges els responsables de la designació. Aquesta posició també ha sigut parcialment assumida per la Comissió Europea, que veu risc de politització en la intervenció parlamentària, i recentment ha instat la renovació del CGPJ, després de rebre les queixes de totes les associacions judicials espanyoles, descontentes amb el retard per la seva incidència en el normal funcionament del poder judicial i partidàries, totes, també, d’atribuir-se la responsabilitat de la designació i de relegar el Parlament i, com a conseqüència, els partits.
Entretots
Assumint que resulta inacceptable dilatar els processos de renovació de qualsevol òrgan constitucional o estatutari que requereixi el recolzament parlamentari, i que qualsevol reforma institucional ha d’anar encaminada a evitar la capacitat de veto que poden exercir els partits i a promoure els incentius per garantir la puntualitat dels processos de renovació, el que resulta molt discutible és que aquestes reformes parteixin de les més absolutes desconfiança i criminalització cap als partits i pretenguin aïllar-los del procés. En aquest sentit, la proposta formulada pel PP que els jutges elegeixin els jutges, avalada pel Consell d’Europa i per les associacions de jutges, suposa una perversió del sistema de democràcia representativa, en què els partits tenen un paper protagonista, ja que és a través seu que s’elegeixen els representants i els governants i s’aporta legitimitat democràtica a les institucions. El que és sorprenent és que sigui un partit el que aboni aquesta tesi.
No es pot oblidar, a diferència del poder legislatiu i del poder executiu, integrats tots dos majoritàriament per membres de partits, que el poder judicial no compta amb cap legitimitat democràtica d’origen. Els jutges accedeixen a la seva posició per mitjà d’una oposició, però, a diferència de la resta de treballadors públics, no depenen del Govern ni s’encarreguen de desenvolupar unes polítiques públiques que s’acabaran sotmetent a l’escrutini electoral, sinó que encarnen un dels poders de l’Estat, s’encarreguen d’impartir justícia, i a més es controlen a si mateixos sense interferència exterior. És a dir, en la configuració d’aquest poder no hi ha el mínim rastre democràtic ni de rendició de comptes externs. És en aquest sentit que l’única pàtina de legitimitat democràtica que pot tenir el poder judicial mentre els jutges no siguin elegits pels ciutadans, com succeeix en algunes democràcies, és que el poder que sí que se sotmet a l’escrutini de les urnes, el Parlament, intervingui en la designació del seu òrgan rector, tot i que això de cap manera ha de suposar ni una ingerència en la seva funció jurisdiccional ni soscavar la seva independència. Per això, una reforma que parteix de la més absoluta desconfiança cap als partits polítics, que naturalment són molt molt perfectibles, fa un flac favor a la democràcia i pot acabar fomentant perilloses pràctiques corporativistes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
