Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La Mercè de la il·lusió
L’esperança en vista de la possibilitat de sortir del túnel de la pandèmia ja ens va jugar males passades en ocasions anteriors: la festa ha de continuar sent responsable
Les festes de la Mercè poden ser un moment per mirar al nostre voltant i temptejar el pols de Barcelona. Per a moltes generacions dels seus veïns, des que els ajuntaments democràtics van convertir una celebració oficial encotillada en una festa veritablement popular, els actes de la Mercè han sigut bàsicament el comiat amb magnificència de l’estiu, més que un moment de reflexió o debat sobre l’estat de la ciutat. Però sempre hem sigut conscients de fins a quin punt la festa reflectia també l’estat d’ànim col·lectiu, crispat o conciliador, deprimit o eufòric, expansiu o immers en penúries i dubtes. I aquest any no serà diferent.
El 2020 una Mercè en format compacte, reduïda a l’imprescindible, va tenir com a gran objectiu –i ho va aconseguir– simplement que es pogués celebrar, evitant una segona onada que encara estava agafant força. Passarà al record per un nou piromusical descentralitzat, pensat per incloure tota la ciutat i ser observat des de balcons i terrasses, que va ser aplaudit fins al punt que aquest any es repetirà la fórmula, malgrat que a priori suposava l’antítesi de la festa al carrer. Aquella va ser una Mercè festiva, però també de dol, de por, de precaucions i d’improvisació de noves maneres de conviure.
La Mercè del 2021, tot i que encara no postpandèmica, serà la de la il·lusió en vista de l’expectativa de tornar a la normalitat, amb actes oberts (però amb aforament restringit), amb el repertori festiu al complet, sense restriccions horàries nocturnes però encara amb la necessitat d’impedir que les aglomeracions es converteixin en un risc sanitari. L’aspiració a la normalitat no se circumscriu a l’àmbit epidèmic: també a la normalitat institucional, amb la poc habitual assistència dels presidents de la Generalitat i el Parlament a l’acte que marca l’inici de les festes i una unanimitat, que no s’ha aconseguit gaire sovint, entorn de la figura de la pregonera, l’activista veïnal Custodia Moreno. I fins i tot sobre el disseny del cartell de les festes, convertit en objecte de col·lecció.
El desenvolupament d’aquest cap de setmana festiu també revisarà si d’aquesta nova realitat en procés de desescalada passen a formar part les aglomeracions massives per consumir alcohol a l’aire lliure. Un alleujament després de massa mesos d’escassa interacció social per als joves, però encara incompatible amb les normes sanitàries que és prudent que continuem complint. Segurament, el balanç final de les festes dependrà gairebé exclusivament de fins a quin punt a les nits de la Mercè es repeteixen o no les escenes irresponsables de les festes de Gràcia i Sants i el dispositiu policial disposat aconsegueix encarrilar els excessos que puguin desenvolupar-se a l’espai públic.
La il·lusió per sortir del túnel de la pandèmia de manera precipitada ja ens va jugar males passades en altres moments. Aquesta esperança no ens hauria de portar a oblidar que encara no l’hem deixat enrere. En canvi, estaria bé que aquest optimisme raonable per superar el dur camí que hem recorregut també es reprodueixi a l’hora d’encarar els molts reptes que té pendents la ciutat. Amb afany de superació, ambició i responsabilitat, disposició a unir esforços i exercint la combinació d’esperit crític i orgull ciutadà que mai hauria de deixar de caracteritzar Barcelona.
