La tribuna Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Fins a la pròxima pandèmia

El canvi climàtic, relacionat essencialment amb l’activitat humana, està modificant els ecosistemes d'arreu i afavorint la reproducció de nous microorganismes

3
Es llegeix en minuts
Fins a la pròxima pandèmia

AFP

Sembla que comencem a sortir-nos de la Covid-19, sempre que les noves variants i el nivell de vacunació ho permetin.

El problema no és tan sols que aquesta pandèmia no s’ha acabat encara. La qüestió no és si hi haurà una altra pandèmia, sinó ‘quan’ i ‘com’ tindrem la propera pandemia.

Recents estudis basats en modelacions estadístiques prediuen que la probabilitat de viure una nova pandèmia en la vida d’una persona és del 38% i que aquesta probabilitat pot duplicar-se en les properes dècades. És més, diuen que una pandèmia similar a la de la Covid-19 es podria produir en el termini dels propers 59 anys.

No és tan difícil, donades les circumstàncies actuals del nostre planeta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Per tal que es produeixi una pandèmia calen diverses condicions: l’existència d’un microorganisme, generalment nou o reemergent; un entorn ambiental propici per la seva reproducció; una població susceptible i l’ocasió de contacte i penetració entre el microorganisme i aquesta població susceptible.

Els microorganismes, nous i antics, existeixen arreu i són molt nombrosos, tot sovint niats en animals, generalment exòtics. Parlem de malalties emergents, quan són totalment noves, com la Covid-19, o reemergents, quan semblava que ja havien desaparegut i retornen, com el xarampió. Quan aquestes malalties tenen com a hoste intermediari un animal parlem de zoonosi.

Cada any, de promig, es descobreixen cinc malalties noves, de les quals tres són d’origen animal. El 70% de les malalties emergents i pràcticament totes les pandèmies són zoonosis, és a dir, adquirides a través d’animals.

El canvi climàtic, relacionat essencialment amb l’activitat humana contaminant, està modificant els ecosistemes d'arreu i creant noves condicions que afavoreixen la reproducció dels nous microorganismes. El mosquit tigre, que fa no massa anys no podia créixer a Catalunya per les condicions climàtiques que teníem, ara hi és arreu, i portant-nos malalties com el chikungunya o el dengue, entre d’altres.

Els éssers humans cada cop envaïm més espais abans verges, canviem usos de la terra i entrem en contacte proper amb espècies animals exòtiques i salvatges, afavorint la possibilitat del pas de microorganismes dels animals a les persones. És el salt d’espècie. És el que ha passat entre els simis i els humans quan parlem de la sida; de diverses modalitats de grip entre aus, porcs i persones, el ratpenat i el SARS, els dromedaris i el MERS o, segons sembla, l’actual Covid-19. Es calcula que els canvis d’usos de la terra, l’expansió agrícola i la urbanització són causants del 30% de les malalties emergents.

Sovint oblidem que el planeta és un immens ecosistema i que qualsevol alteració d’un dels seus components, fauna, flora o clima, poden provocar un efecte papallona. I no podem oblidar que l’ésser humà és l’element més pertorbador dels ecosistemes naturals.

Ja tenim microorganisme. Ja tenim entorn ambiental favorable. Ara, el microorganisme, generalment virus, ha d’arribar a una població susceptible, amb escasses o sense defenses immunològiques en front seu.

Cal un abordatge integral de les interaccions entre salut ambiental, salut animal i salut humana. Una sola salut. Qualsevol altre enfocament ens porta al desastre

La globalització permet la ràpida transmissió d’un microorganisme, mitjançant persones o animals infectats o transportant els vectors de les malalties, com el mosquit tigre. En hores ens podem traslladar des de les selves més exòtiques a l’aeroport del Prat traslladant vectors i malalties amb capacitat d’infectar noves persones, en especial quan al lloc d’arribada ja hi tenim les condicions climàtiques favorables i els vectors adequats, que abans no existien. 

Notícies relacionades

Ja tenim a punt una nova pandèmia.

Cal començar a preparar-nos. Cal un abordatge integral de les interaccions entre salut ambiental, salut animal i salut humana. És el concepte d’una sola salut, ‘one health’. Qualsevol altre enfocament ens portarà al desastre. Cal reorientar la salut pública en aquest sentit, i això implica una visió més interdisciplinària que l’actual. Aquesta és feina dels científics, evidentment, però, per damunt de tot, és feina essencialment dels polítics, que són els que han de fer arribar fons i establir aliances i coordinacions que facin possible aquest nou enfocament.