Barcelona té reina

Aquest any tenim un consens amb pocs precedents, com si aquesta dona abillada amb tot el pes de la simbologia de la ciutat i Catalunya hagués arribat per fi a la idea més semblant a la cohesió barcelonina. L’autora francesa del cartell, Malika Favre, ha dissenyat sis cartells diferents, en què a més de variar el color també canvia l’estil de les arracades i la corona que porta la dona protagonista. ¿Una reina total per a una Barcelona que es considera també rosa de foc pel seu passat anarquista?

Santa o reina, el cartell que promociona les festes de la Mercè porta la corona a tots els carrers de la ciutat i les seves il·lustracions han despertat furor entre els col·leccionistes i han agradat a la immensa majoria. 

Reines de ficció

La monarquia no agrada i en canvi, les reines de la ficció, de la il·lustració, triomfen. La corona, de vegades una simple tiara, assenyala com un dit invisible un poder i quan aquest l’ostenta una dona suposa el reconeixement a un lideratge que pot ser difícil però que algú assumeix. Cerimònies de coronació en la ficció com les de Joc de trons, una sèrie molt nodrida de reines, han sigut celebrades per les audiències, però les més recordades són les de dones, no les d’homes. Hi ha alguna cosa de final feliç a veure que arriben a una meta difícil, com la proclamació de reina del Nord de Sansa Stark, a l’últim capítol de la mítica sèrie de HBO.

Però en la majoria de representacions de reines que han arribat al cine i la ficció en general el que hi ha subjacent és un sentit de la reparació històrica del maltractament que van patir moltes de les lideresses del nostre passat, repudiades per marits o fills, quan no assassinades o simplement enterrades en la història. 

Notícies relacionades

Dia irrellevant

La jugada mestra d’Amazon

Entre els intents recents de reivindicar el pes de reines del passat hi ha el llibre de Helen Castor ‘Lobas’, que recorre les vides de Margarida d’Anjou, Elionor d’Aquitània, Isabel de França i Matilde d’Anglaterra per treure de l’oblit la seva figura i el sostre de vidre que, en el seu context històric, van haver de trencar. La historiadora ha col·laborat amb Netflix per portar el seu treball al gran públic en streaming. 

Vells i nous lideratges

El 2021 ja no necessitem corones per marcar el lideratge polític: tot i que la reina d’Anglaterra segueix sent-hi, com un dels últims testimonis d’una època que queda enrere, altres dones en el poder són fars per a milions de persones disposades a seguir l’estela del seu exemple. Des de l’empremta que ha deixat la manera de governar d’Angela Merkel fins als governs de Sanna Marin a Finlàndia, Katrin Jakobsdóttir a Islàndia, Jacinda Ardern a Nova Zelanda, Nicola Sturgeon a Escòcia... totes carreguen una corona invisible, però que tots podem projectar en qui ens representa si hi confiem.