La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Sense aeroport

La falta d’acord per a l’ampliació del Prat entre el Govern de Madrid i el de la Generalitat és una pèssima notícia per a Catalunya

3
Es llegeix en minuts
Sense aeroport

FERRAN NADEU

Això de l’aeroport és trist. I greu. Des del principi se sabien tres coses. Una, l’ampliació era clau perquè Barcelona, i Catalunya, no quedessin en inferioritat no només respecte a Madrid (l’ampliació allà es farà), sinó davant Milà o Viena. Dos, el projecte era molt complicat perquè afectava una zona natural protegida per la UE que no es podia alterar sense compensacions molt importants. Tres, per això era condició ‘sine qua non’ l’acord previ del Govern de Madrid amb el de la Generalitat. 

El 2 d’agost es va arribar a un pacte esperançador entre la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró. L’acord preveia l’allargament de la tercera pista i l’afectació –sense concretar– de la zona protegida. L’acord va ser acollit amb gran satisfacció, però amb les crítiques de l’ecologisme, de l’alcaldessa de Barcelona, de Podem i de sectors d’ERC. La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va firmar amb Ada Colau una protesta. 

A l’agost, el soroll contrari ha pujat i quan divendres passat Aena, empresa que cotitza en borsa en la qual l’Estat té el 51%, va presentar el pla que –assegura– respecta el pacte del 2 d’agost, tot es va complicar. A la tarda un tuit del president Aragonès exigia a Aena una rectificació i durant el cap de setmana s’ha sabut que dirigents d’ERC estarien en la manifestació del pròxim 19 contra l’ampliació. Dimecres la ministra de Transports va anunciar que l’Estat retirava la inversió a l’haver-se trencat el consens amb la Generalitat.

Aquest dijous Aragonès va insistir que el Govern no complia l’acord previ (el vicepresident Puigneró no diu el mateix), que es tractava d’un xantatge per imposar un model desenvolupista i que la Generalitat no cediria i reclamava la gestió de l’aeroport (assumpte oblidat últimament). Amb tot, Aragonès manté la taula de negociació: l’incompliment de Madrid no em farà renunciar a demanar l’amnistia i el referèndum. I suggeria –seguint Junqueras– que el Govern mai havia volgut fer la inversió i que sabia que no es podria realitzar perquè la UE mai ho aprovaria. Cert, si la Generalitat no ho avalava.

L’alcaldessa de Barcelona i la vicepresidenta Yolanda Díaz festejaven aquest dijous a la Ricarda la victòria perquè estem en emergència ecològica. De l’ampliació de Madrid, ni paraula. El mal al futur de la humanitat era a Catalunya. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El problema és complex. Això de l’emergència ecològica és cert, però la solució no és aturar el món, sinó la ciència i el progrés en els biocombustibles. El Govern de Madrid i Aena no han venut bé l’ampliació a les mentalitats més refractàries. Però fa la sensació que ERC ha preferit –davant l’11 de setembre i la taula de negociació– tancar files amb part de les seves bases i l’ecologisme fonamentalista. I Madrid ha acabat pensant que l’ampliació no es podria portar a terme amb l’oposició de l’alcaldessa Colau, del president Aragonès i entre protestes.

Notícies relacionades

Un mal resultat per a Barcelona que serà difícil corregir, mentre que Madrid continuarà creixent. Pedro Sánchez tenia oposició interna de Podem (com cada dia), però hi va apostar perquè, malgrat tot, mana. El Govern català està més dividit i el president ha prioritzat el malestar de l’esquerra utopista. Trist i greu.

Però no siguem ‘malastrucs’. És difícil, però potser les coses puguin canviar. És el que demanaven aquest dijous no només els empresaris sinó també els sindicats, que no s’apunten a Colau.