La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Lesmes s’extralimita

El Govern va acatar la sentència contra els dirigents independentistes. Ara el president del Poder Judicial ha de respectar l’indult i la separació de poders

3
Es llegeix en minuts
Pedro Sánchez se reúne con el presidente del Tribunal Supremo, Carlos Lesmes

Pedro Sánchez se reúne con el presidente del Tribunal Supremo, Carlos Lesmes / Moncloa (Moncloa)

El PP va voler aquest dimarts modular el seu rebuig, que ha provocat ja més de 1.000 dies de retard respecte al que ordena la Constitució, per a la renovació del Consell del Poder Judicial (CGPJ). Diu: reformi’s la forma d’elecció dels 12 consellers jutges, d’acord amb el meu criteri (que els elegeixin directament els jutges, on hi ha majoria conservadora), després pactarem el nou Consell amb la llei actual. I no es pot fer a la inversa perquè no em fio del Govern. 

El partit de l’oposició pretén canviar una norma consensuada i imposar els seus criteris, que l’afavoririen, com a condició prèvia a complir la Constitució. I, si Casado no es fia de Sánchez, ¿per què dimonis Sánchez s’hauria de fiar de Casado? Res nou.

El nou a la inauguració de l’any judicial van ser les paraules del president del Consell, Carlos Lesmes, contra la concessió dels indults dient que el Govern va qualificar de «revenja» la sentència: «La justícia no és, ni ha sigut mai un obstacle per a la pau. És un instrument per salvaguardar l’ordre jurídic i, per tant, la convivència pacífica entre els ciutadans». D’acord, i el que va passar és que el Suprem va jutjar els dirigents independentistes aplicant el Codi Penal. El Govern no va interferir i va acatar la sentència. 

El que Lesmes no pot pretendre és que el poder judicial tingui sempre l’última paraula. El Suprem va jutjar i va condemnar. Hi ha juristes que creuen –amb o sense raó– que les penes van ser excessives, i la sentència està encara pendent dels tribunals europeus. El que ha passat és que el Govern, en ús de les facultats d’indult que hi ha a molts països, va decidir després, passat un temps prudencial, aplicar per motius d’interès general un indult parcial i condicionat a no reincidir. El Suprem va condemnar amb el Codi Penal a la mà i després el Govern va indultar de forma parcial.

El Govern no va interferir en la sentència i el president del Suprem no hauria d’interferir en la facultat de gràcia del Govern. El contrari seria afirmar que el poder judicial té sempre la primacia, el contrari a la separació de poders i el que diuen les lleis.

El PP i Vox han recorregut els indults. Però l’interès general de l’indult no el defineixen ni els partits opositors ni el poder judicial, sinó el Govern legítim investit per les Corts.

Notícies relacionades

És clar, l’interès general és interpretable. Per a Lesmes, l’essencial és la sentència condemnatòria. Però el president del Govern va dir que hi havia un temps per al càstig (l’aplicació del Codi Penal) i un altre per a la concòrdia. I aquí hi ha una cosa fonamental. Si Espanya ha de ser una democràcia i un Estat autonòmic que funcioni, és difícil –per no dir impossible– mantenir a la presó els dirigents d’uns partits que, en tres eleccions successives (2014, 2017 i 2021), han guanyat les eleccions catalanes.

El Suprem no ha de valorar criteris polítics. Es va limitar a aplicar la seva interpretació de la llei penal. Però el Govern podia i havia de considerar que no era lògic que Catalunya, i Espanya, continuessin bloquejades pel greu error d’uns polítics que la tardor del 2017 van creure poder violar l’Estat de dret. És aquest Estat el que, en el respecte a la separació de poders, els va condemnar, i després els va indultar de forma parcial. El Suprem –com el Govern– no són l’Estat, sinó dos poders de l’Estat. Lesmes no pot extralimitar-se, menys sent un president amb el mandat esgotat i que porta més de 1.000 dies en funcions.