Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Apujar els salaris més baixos

Augmentar l’SMI en aquests moments és una decisió oportuna perquè els treballadors més vulnerables no perdin encara més poder adquisitiu

2
Es llegeix en minuts
Apujar els salaris més baixos

Efe / Javier Lizón

El Govern s’havia proposat reactivar l’agenda econòmica després de l’aturada estival i, tot just començar setembre, ja ha abordat un dels temes més candents: la pujada del salari mínim interprofessional (SMI). Fa mesos que aquesta mesura és sobre la taula, per la qual cosa la novetat ara està en la urgència amb què sembla que s’aplicarà. La compareixença de Pedro Sánchez en la qual n’anunciava la «immediata» aprovació, sense abans haver-ho consensuat amb sindicats i patronal, va ser un cop d’efecte per a l’inici de curs, amb caires propagandístics, amb el qual potser busca marcar-se un punt a favor abans d’abordar els altres dos grans reptes en matèria econòmica que esperen al Govern: la reforma de les pensions i el desbocat encariment de la llum. Referent a l’SMI, l’Executiu ha proposat als agents socials una pujada de 15 euros aquest any (dels 950 euros actuals als 965) i dos augments més el 2022 i 2023, de 31 euros cada any. Sindicats i patronal han rebutjat, per motius contraris, aquesta proposta; i la vicepresidenta primera, Yolanda Díaz, es va afanyar a assegurar que «es prioritzarà l’acord». Benvinguda sigui la voluntat de pacte en un tema que perdria la seva eficàcia si es fa sense la implicació dels empresaris. Amb tot, la principal raó que argumenta la patronal, és a dir, que no és el moment adequat per portar-la a terme, perd força davant la realitat d’una recuperació econòmica que confirmen dades com les de l’atur publicat aquest dijous. En efecte, no es pot parlar encara d’una recuperació consolidada, per la qual cosa la proposta d’una pujada escalonada al llarg de tres anys permetria afrontar l’augment de costos laborals.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

S’estima que 1,5 milions de treballadors depenen de l’SMI, són els que menys cobren, els que més estan patint la devaluació salarial que significa l’alça de preus (la inflació va arribar al 3,3% a l’agost). Apujar en aquests moments els salaris més baixos no és ni precipitat ni un «pedaç» com critica el PP, és una decisió oportuna perquè els treballadors més vulnerables no perdin encara més poder adquisitiu. La majoria dels països europeus que regulen el salari mínim han aprovat pujades aquest any, que serveixi aquesta dada com a exemple que és possible fer-ho sense entrar en catastrofismes.

Els sindicats, per la seva banda, consideren que un augment de 15 euros més al mes és «insuficient» perquè no compensa l’alça del cost de la vida. Se sol donar com a referència que l’SMI s’hauria de situar entorn del 60% del salari mitjà, un llindar al qual Espanya és lluny d’arribar. Aquest 60% és el que esmenta el Comitè Europeu de Drets Socials, i també l’ha utilitzat com a equivalència el Comitè d’Experts que assessora al Govern, si bé aquest òrgan proposa en el seu informe assolir aquest objectiu el 2023, cosa que donaria més marge a les empreses i seria més prudent davant la situació actual. Una pujada gradual de l’SMI durant els pròxims tres anys pot ser la fórmula que acosti les postures contraposades dels sindicats i la patronal i que permeti arribar a un acord en un assumpte que és de justícia social. El Govern està compromès a apujar l’SMI, per la qual cosa no hi ha dubte que aviat veurem un anunci en aquest sentit. Seria desitjable que comptés amb la conformitat de tots.