Esparta és el setembre

Al setembre ens hi enfrontem serrant les dents, amb l’enyorança de setmanes que es diria que s’ha viscut en una altra pell, interpretant un paper de la vida amb uns horaris, menjars, oci, i relacions en una mesura o una altra diferents a les que freqüentem la resta de l’any.

Tornada al gel hidroalcohòlic

La pandèmia ha donat caires més èpics a la tornada a l’oficina, a la feina. És una tornada per un congost ple d’incògnites metalaborals, amb gel hidroalcohòlic a les taules i mascaretes habituals. Amb menys por, però amb inquietud. El teletreball que es va estendre a les empreses comença a recular, a mesura que es revalora el flow del contacte personal, la pell. També les afeccions. Estimar la teva gent s’estén més enllà de família i amics quan passes agonies i hores amb companys que s’han fet la teva tribu. Sobretot si es mouen a dos metres de tu amb mascareta.

La tribu

No n’has de conèixer les vides. Pots saber només que fumen molt, que saben preparar una michelada o són fans de la Terra Mitjana i de Tintín. Que van caure a les xarxes dels plant friendly o que planegen escapar a Zarautz quan assegurin que hi haurà grans onades per surfejar. Que han trobat l’amor al Nepal. Pot fer oceans de temps que no els veus, però els sents. Tots pujats a un tauló, remant cap a la mateixa destinació, un dia més, una feina aconseguida en un mar de contratemps.

El teletreball ha posat distància allà on els canvis d’ocupació deixen buits emocionals, de vegades físics, palpables, com si de sobte trobessis a faltar un tros de tu mateix que ja no hi és. ¿No hi és? Mai substituïm el que va deixar la pell pròxima, la colla, com aquell primer grup d’amics d’estiueig que només veies dos mesos a l’any i a poc a poc es van esfumar... sempre un mes de setembre.

Feina per Zoom

Zoom, la multinacional que es va fer d’or en pandèmia, ha demanat als seus treballadors que tornin a les oficines. Hi ha distàncies insalvables fins i tot per a ells. Ni tan sols les dinàmiques híbrides convencen: massa circuits de comunicació per combinar, una gestió i repartiment de treball que posa al límit les costures de les empreses.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La pandèmia ha fet de l’estranyesa vital una sensació persistent en el dia a dia i les rutines, esquelet de la nostra zona de confort, roten i es reajusten. 

L’índex de treballadors que s’ha plantejat canviar d’ocupació és altíssim, i els sociòlegs l’atribueixen a un canvi accelerat de prioritats. I és que el temps lliure i el gaudi de la família han guanyat enters en l’escala d’interessos, i els ajustos de la pandèmia, eros, ertos, teletreball han obert crisi i també nous escenaris mentals. Nous setembres.