La UCE Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Prada i els cants de sirenes
Ho anomenen Universitat perquè França és un país laic i Exercicis Espirituals, nom molt més adequat, no estaria ben vist
Per anar a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada, s’ha de passar gairebé per davant del Paradise, el prostíbul més gran d’Europa, o això diuen. És una manera de conèixer el grau d’implicació llacista dels assistents a la UCE: els que no arriben a Prada perquè prefereixen degustar l’oferta del Paradise en lloc d’escoltar les arengues de Presidentorra o Laura Borràs, no mereixen el nom de patriotes. Mai formaran part del Consell de la Republiqueta i tindran difícil –si bé no impossible– accedir a càrrecs públics del nou Estat. Passar per davant del Paradise i seguir camí cap a Prada és una mostra d’heroïcitat com la d’Ulisses sentint cantar les sirenes i continuant cap a Ítaca, d’aquí procedeixen tantes comparacions amb la mítica illa grega.
Molts sucumbeixen a la temptació, al cap i a la fi la majoria de llacistes són humans. Al Paradise, la setmana de la UCE és de les més fructíferes de la temporada i no són poques les treballadores que, malgrat ser estrangeres, han après a simular l’orgasme mentre criden «Visca Catalunya». A les sales de sado, quan flagel·len els clients els insulten en castellà, que els fa més mal. Són professionals.
Ho anomenen Universitat perquè França és un país laic i el nom Exercicis Espirituals, molt més adequat a l’esperit de l’esdeveniment, no estaria ben vist. De fet, UCE significa Un Cabdill Extraordinari, i com el seu nom indica, està pensada a més glòria del Barrut i el seu pensament, suposant que en tingui algun. Els assistents a aquests exercicis són molt més que llacistes: són puigdemontistes, que és una secta escindida del llacisme, sent així que a Prada s’insulta i es menysprea no només els espanyols sinó, amb més força encara, tots els qui estiguin a favor del diàleg, amb especial èmfasi als líders d’ERC.
Notícies relacionadesEn els exercicis espirituals tradicionals el dia es dividia en: conferència, missa, mitja hora d’esbarjo, conferència, cercle d’estudis, pregàries a la capella, dinar, conferència, esbarjo, pregàries a la capella, una altra conferència, visita al Santíssim, sopar i al llit. Canviï’s la missa per una xerrada de la Borràs, les pregàries per agenollar-se davant Presidentorra i la visita al Santíssim per una videoconferència amb el Barrut, i això és la UCE.
Molt millor quedar-se a mig camí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
