Novetat editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La religió ciclista
El periodista d'EL PERIÓDICO Sergi López-Egea reuneix les seves cròniques ciclistes en un llibre deliciós, ‘El Tourmalet’
segea30414774 team sky rider chris froome of britain r race l160524210000 /
Sergi López-Egea, com saben perfectament els lectors d’aquest diari, és el periodista que ens informa de ciclisme i que fa una fina anàlisi de les etapes, com un cronista de raça, a peu de carretera. Fa més de trenta anys que segueix el Tour de França i en fa uns quants que publica les seves peces sota l’epígraf d’un cim, el més mític de tots, 'El Tourmalet'. Ara ha reunit aquelles històries en un llibre deliciós, amb el mateix nom, editat per Cultura Ciclista. Perquè si hi ha una cosa certa és que el ciclisme genera grans dosis de mitologia que s’han d’explicar i que, un cop explicades, alimenten encara més la fascinació per aquest esforç desmesurat i inhumà, que va fer dir a un dels primers ciclistes de la història, Octave Lapize, poc després d’haver coronat l’Aubisque: “Vostès són uns assassins”. Es dirigia, esclar, als organitzadors del Tour.
López-Egea explica aquesta anècdota i centenars de relats més a l’entorn de la ronda francesa, sota la protecció d’aquest Tourmalet, que “és la salsa amb la qual es cuina quasi sempre el Tour”. Un Tourmalet que li serveix de guia i de far, no pas per explicar el desenvolupament de l’etapa, sinó per rememorar-ne d’antigues, per establir jerarquies i tradicions, heroïcitats i defalliments, per convertir en ritus les pedalades glorioses de cada mes de juliol. López-Egea ens relata com un corredor espanyol va anar a Lourdes, per encàrrec de la seva àvia, per recollir aigua beneita que li havia de servir per no prendre mal. O ens parla de les ascensions dels aficionats als grans cims just el dia abans que hi passin els professionals, una mena de processó a uns temples, “als quals no s’hi va a pregar, sinó a assaltar-nos en bici”. O rememora el suïcidi d’un personatge tràgic, com Luís Ocaña, i el gest d’Eddy Merckx, que va portar a coll el taüt que contenia el cos de qui va ser el seu gran (i quasi únic) contrincant.
La gràcia d’aquest Tourmalet és que està escrit sota l’influx dels episodis que construeixen una religió i, alhora, amb la delícia de qui vol entretenir, amb ironia, amb humor. I també amb una declaració d’intencions. En una carta final al Tadej Pogačar del 2020, diu que “has demostrat el que sempre hauria de ser el ciclisme, un esport individual, on guanya el millor perquè és el que puja més de pressa, el que sentencia a les contra-rellotges...”. I això que el llibre no conté les excel·lents cròniques d’aquest 2021, on l’eslovè, al Portet o a Le Gran Bornand, en l’arravatament d’aquella etapa majestuosa, va tornar el ciclisme a les arrels. Explica López-Egea que aquest esport és singular perquè és l’únic que et permet tenir a prop els herois, sense interferències. Tu i ells. Encara que sigui després d’haver esperat més de sis hores en una cuneta per veure’ls passar durant 15 segons. L’aficionat, l’acòlit de la religió, té temps per pensar en els seus afers, com deia Paolo Conte en aquella cançó dedicada a Gino Bartali. Llegeixin aquest tresor, posem per cas, mentre contemplen, asseguts al sofà, mig endormiscats, una etapa de la Vuelta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
