Arquitectura pericial forense

Deu anys més tard, el 2016, la família i altres institucions, descontentes amb el veredicte, van decidir investigar pel seu compte. Van encarregar a Forensic Architecture verificar el testimoni de Temme. Llavors es va reconstruir a escala 1:1 el locutori de 77 metres quadrats i es va recrear paral·lelament l’espai en 3D. Es van analitzar les visites dels clients, es van quadrar amb les seves trucades i sessions d’ordinador, i es van assajar tots els escenaris possibles. Es va arribar a la conclusió que era impossible que Temme no hagués sentit els trets. Impossible que no hagués vist el cos estès al terra de Yozgat, i improbable que no hagués percebut la intensa olor de pólvora.

Aquest treball d’investigació va ser presentat en la 14a edició de la Documenta de Kassel, important fira d’art quinquennal que acull precisament aquesta ciutat des de 1955. Davant les conclusions del treball presentat, la premsa va dir: «Això no és art, són evidències». Quedava implicat el mateix servei secret alemany en un tèrbol entramat de confabulació i connivència amb els grups neonazis. De manera que es va aconseguir reobrir el cas amb una comissió parlamentària. Però, finalment, davant l’aclaparador desplegament de mitjans gràfics i audiovisuals per a la reconstrucció dels fets, van venir a dir: «Això no són evidències, això és art».

Forensic Architecture és una petita agència creada per Eyal Weizman que té la seva seu a la Universitat Goldsmiths, de Londres. Des del 2010 s’encarrega d’analitzar, des del punt de vista espacial, tota mena de crims contra els drets humans en qualsevol lloc del món. Apliquen metodologies multidisciplinàries, que serveixen per determinar pericialment els fets esdevinguts. És a dir, una extensió arquitectònica a la tradicional pràctica de la medicina forense. Weizman, nascut a Israel el 1970, va estudiar arquitectura i va començar a desenvolupar la seva peculiar especialitat a Londres, on col·labora amb diferents oenagés. Ser arquitecte no implica haver de construir físicament edificis, existeixen moltes altres activitats per a aquesta formació, fins i tot més constructives; en aquest cas, recrear digitalment per obtenir evidències criminals. El 2017 va presentar el seu treball al Macba, a Barcelona, i va debatre amb el jutge Baltasar Garzón, amb la fundació del qual pro drets humans col·labora.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Fins ara, tenen documentades 73 investigacions (forensic-architecture.org). Es visualitzen com si fossin capítols de ‘CSI’, la sèrie televisiva que fa dues dècades ens va descobrir els racons d’un equip forense, capaç de trobar evidències amb els mètodes més sofisticats. Però, en comptes de fer autòpsies, aquí fan el contrari, reconstruccions virtuals. En els ‘episodis’ reals de Forensic Architecture desfilen els mals clàssics: el terrorisme islàmic, les tortures nord-americanes, les empreses d’armament prohibit, intervencions russes en territori estranger, aniquilació de joves estudiants a Mèxic... Tampoc se’n deslliura Espanya, amb les seves il·legals devolucions en calent. També es revela l’estratègia israeliana per mantenir a ratlla els palestins. Algunes de directament letals i altres d’infames, com fumigar constantment terrenys a Gaza per infertilitzar-los. O el seu últim enginy, el programa espia Pegasus, que pel que sembla va comprar l’Estat espanyol –l’empresa israeliana NSO Group presumeix de vendre’l només a governs– per espiar el procés. Sembla ciència-ficció, però és factual.

Stalin deia que la millor manera d’ocultar un cadàver és entre una enorme muntanya de cadàvers. Quan s’amunteguen ja no causen estupor. Per això és urgent treure’ls a la llum, un per un, per aturar l’infame allau.