Les escombraries intel·ligents

No es llençava gairebé res de plàstic, perquè encara no ens havia envaït la casa –ni el cervell, com pel que sembla està passant en l’actualitat–. Tampoc es llençava vidre o paper, perquè anaves al drapaire el cap de setmana i et donava unes pessetes. No era una gestió de les escombraries ni cool ni smart, però funcionava i sense contenidors omplint els carrers. El més interessant és que, als anys 60, cada persona generava tot just 300 grams de residus al dia. Avui s’ha quintuplicat fins a 1,5 quilos.

És molt lleig llençar tant, però el que és molt pitjor és enterrar-ho, que no es vegi la merda, impresentable i cínic. Un danès genera més escombraries que nosaltres, 2,2 quilos al dia, malament, però a canvi recicla molt més i sols n’enterra el 0,9%, mentre que nosaltres n’enterrem el 52%.

Notícies relacionades

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

Toni Moog surt de rehabilitació: «És més difícil desenganxar-se del Diazepam que de la cocaïna»

Davant aquesta estúpida gestió que tenim estancada, benvinguda sigui la intel·ligència, l’artificial amb xips personalitzats i la natural del sentit comú. Per molt antipàtic que ens sembli als veïns, hem de demanar valentia als nostres alcaldes perquè ens adrecin, ens hi va la vida. Sí, ja sé que genera més escombraries una sola indústria que mitja ciutat. Doncs que la tanquin. I que prohibeixin els envasos de plàstic.

Però baixa quan toqui a llençar les escombraries on toca, és urgent conscienciar-se. I a qui li molesti que el tap es quedi ancorat a l’ampolla, a aquesta altura del planeta, que s’ho faci mirar. Barcelona, que presumeix tant de hub tecnològic i del seu espai urbà, està endarrerida en una gestió eficient dels residus per por de la rebequeria d’alguns mandrosos inconscients.