La nota Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
A la recerca del banc desconegut
Fa quatre anys l’exconseller Baiget va dir que estava disposat a anar a la presó pel procés, però no a perdre patrimoni. Puigdemont el va cessar
Fa uns dies el Tribunal de Comptes, en un procediment molt polèmic i deixant només tres hores per a les al·legacions dels advocats defensors, va imposar una fiança solidària de 5,4 milions a 34 dirigents independentistes per despeses indegudes a l’estranger a favor del procés. El més cridaner era que la fiança era «de facto» una condemna prèvia a la sentència. Semblava ideada per boicotejar la desinflamació del conflicte que perseguien els indults i José Luis Ábalos, llavors ministre VIP i secretari d’Organització del PSOE, les va qualificar de «pedres en el camí».
La Generalitat va assegurar que no hi hauria problema. L’Institut Català de Finances, dotat amb deu milions per a l’ocasió, facilitaria que un banc privat avalés les fiances dels 34 encausats. No seria pagar una condemna sinó avalar una fiança i la presumpció d’innocència impera en el món judicial. La solució era atrevida, però no forassenyada. El problema, el fracàs, és que fins avui –el dia abans del final del termini– la Generalitat segueix buscant el banc desitjat. Potser perquè el seu decret diu que, en cas de condemna, no s’executaria els condemnats fins que hi hagués una sentència internacional.
El millor seria que la Generalitat trobés el banc desconegut. El necessari diàleg tindria un obstacle menys. Però els independentismes han d’aprendre –a Elna s’ha vist que són tossuts– que no s’ha de vendre la pell de l’os abans de caçar-lo. Fa temps que l’independentisme promet el que no pot. I menyspreant els que l’assenyalen. Després, les conseqüències les paguem tots.
Allò del banc avalador que no es troba m’ha recordat les declaracions, el 3 de juliol del 2017, de Jordi Baiget, llavors conseller d’Empresa de la Generalitat (abans secretari de Presidència amb Artur Mas) a Xavier Xirgo, l’autor dels dos últims llibres de Puigdemont, a ‘El Punt-Avui’. Llavors, poc abans del gran error de la DUI de l’octubre, Jordi Baiget va confessar: «Hem tendit a menysprear l’Estat i l’Estat és molt fort... tant que segurament no podrem fer el referèndum». I afegia que firmar els requeriments del Tribunal Constitucional imposava respecte: «Anar a la presó, jo podria aguantar-ho, però no si van contra el nostre patrimoni; pensem en les famílies a les quals les nostres decisions poden afectar».
La reflexió del conseller Baiget no va ser escoltada. Només va merèixer el cessament fulminant de Puigdemont. L’independentisme es va equivocar al no reflexionar sobre el dit per un nacionalista, i independentista, que no volia prometre impossibles. Perquè Baiget feia dues reflexions més molt pertinents. Una: «Necessitem una mobilització massiva», però «pensar que aconseguirem mobilitzacions majoritàries i permanents és no conèixer el país». Sobre la idea de la CUP: «el país no aguantaria una vaga general».
L’altra advertència no era menor: «una part del Govern no estem en el nucli dur de les decisions i això... això genera el que genera... a mi, i a d’altres, no se’ns consulta l’estratègia que hem de seguir...».
Notícies relacionadesEl conseller Baiget tenia raó. Per això va ser purgat. Avui convé recordar que 5 milions és una fortuna per a un ciutadà normal. Però a 500.000 per barba, de deu milionaris del procés, seria –m’ho deia un gran empresari no català– menys del que es gastaran en la gasolina del iot aquest estiu. ¿Per què avui ja no hi ha deu milionaris disposats a avalar?
Perquè la realitat no és la dels somnis de Puigdemont. Espero que el president Aragonès tingui més «seny».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
