El descrèdit de les institucions

La irremeiable conseqüència serà, en primer lloc, la pèrdua de credibilitat del Govern de la nació. ¿És fiable un Govern que diu que té facultats per imposar, amb l’estat d’alarma, el confinament i que al final resulta que no les tenia? La bufetada és descomunal i tot i que el Govern central (declaracions del ministre de la Presidència Félix Bolaños a ‘El País’ de diumenge) ve a dir que no passa res greu, ja que l’estat d’alarma ha funcionat, sí que passa.

I perquè la sentència faci menys mal, el Govern central –i els qui la creuen equivocada que són d’entrada cinc dels onze jutges actuals del TC– ha d’argumentar que la sentència és equivocada i ha sigut votada en condicions poc regulars. Primer, perquè el recurs va ser presentat per Vox, que al Congrés va votar ‘sí’ a l’estat d’alarma. I la sentència no discrepa –pel fins ara conegut– del confinament. Diu només que no es podia dictar amb l’estat d’alarma, sinó que requeria l’estat d’excepció –més dur, més curt (màxim de dos mesos) del que va durar l’alarma, i que requereix la prèvia aprovació del Parlament. A més, en el TC hi ha quatre magistrats amb el seu mandat de nou anys caducat que no han sigut substituïts en temps i forma per incapacitat dels dos grans partits i una dimissió tampoc coberta per les mateixes raons. 

I en aquestes circumstàncies, contra el criteri del seu president i per sis vots contra cinc, el TC s’ha carregat la norma excepcional que durant molts mesos ha permès enfrontar-se a la pandèmia.

Per a molts, el Govern central ha quedat tocat. Per a d’altres és el TC el que ha actuat d’una forma estranya que no permet descartar l’enemistat de la dreta judicial cap al Govern (tot i que dos magistrats conservadors rellevants l’han recolzat). La conseqüència és que tant el Govern com el TC surten del conflicte amb menys autoritat moral. Hi ha descrèdit de les dues altes institucions, el Govern central i Tribunal Constitucional, que s’afegeix al dels dos partits principals que no han sabut consensuar la renovació de les institucions judicials. I tot degut en gran part a la forta crispació que des de fa anys domina la política. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Aquest descrèdit perjudica a tothom, tret dels populismes (de dreta i esquerra) i els antisistema. L’enquesta publicada diumenge per aquest diari mostrava que la nota de valoració del president Sánchez, castigat per mesos de crisi i de pandèmia, ha caigut del 4,7 al 4,3 en una mica més de dos anys. Però el líder de l’oposició, Pablo Casado, no se n’ha beneficiat ja que ha baixat del 3,8 el 3,5. I no hi ha avui cap altre partit capaç d’encapçalar, segons l’enquesta, el que sembla que continuarà sent (guanyin uns o els altres) un molt pacte difícil per formar el pròxim Govern central.

Que la permanent crispació de la vida política acabi degradant les institucions fa malbé el funcionament i el crèdit del país. I només podria beneficiar, malgrat que per ara els comptes tampoc els surten, els contraris a la democràcia.