De Felip VI al ‘Financial Times’
Sánchez rep una altra clatellada amb la resolució del Suprem contra el fiscal general, ja que Ayuso liha guanyat un dur pols. Però els seus socis tanquen files i acusen "els jutges reaccionaris"
¿Calia celebrar els 50 anys de la reinstauració monàrquica? ¿Celebrar que Joan Carles, designat successor per Franco després de jurar els principis del Movimiento, va assumir la direcció de l’Estat amb la mort del dictador? ¿I, a més, sense la presència –per raons òbvies– de Joan Carles, que va pilotar el desmuntatge –de la llei a la llei i a través de la llei– de la dictadura?
Felip VI va passar la prova. Més bé que en el molt polèmic discurs sobre Catalunya. En comptes de vanagloriar-se de la monarquia va glossar l’arribada de la democràcia. Lliurant el Toisó d’Or a la reina Sofia, a Felipe González, primer president de Govern encara viu de la democràcia, i als dos pares de la Constitució, Herrero de Miñón i Miquel Roca, que queden. I amb un ponderat discurs en què, després de reconèixer amb sobrietat el paper de Joan Carles en el canvi de règim, va enaltir l’esperit de diàleg de la Transició ("que va tenir els seus defectes") entre gent de mons enfrontats: "La paraula sobre el crit, el respecte davant el menyspreu, l’acord davant la imposició".
Les paraules de Felip VI tampoc van amagar que la democràcia pateix actualment una seriosa crisi. Cap partit dels representats a les Corts –llevat del PP i el PSOE– va voler ser a l’acte. I el PP i el PSOE estan en una guerra a mort que impedeix el funcionament normal de l’Estat. Que Sánchez fos investit malgrat haver quedat darrere de Feijóo en les eleccions del 2023 –tot i que no el més normal– va ser plenament constitucional. Però que ho fos gràcies a la llei d’amnistia va multiplicar el despit del PP, que en va predicar la inconstitucionalitat i va convocar grans manifestacions de rebuig. ¿Guerra de partits? ¿Incompatibilitat de líders? ¿Xoc espanyol pel conflicte català?
Però el cisma ja ve de quan el 2018 Sánchez va guanyar la moció de censura contra Rajoy –amb discurs d’Ábalos– partint d’una condemna judicial per la corrupció de la Gürtel. I ara el PP esgrimeix que quan el fiscal demana 24 anys de presó a Ábalos, secretari d’organització del PSOE, i hi ha indicis clars que Santos Cerdán, el seu successor a l’esmentada secretaria, es va lucrar amb un 2% per la concessió d’obres, Sánchez, que els va apadrinar tots dos, està obligat a dimitir. ¡Ens vau fer fora per la Gürtel, heu d’anar-vos-en per Koldo-Ábalos-Santos Cerdán! I el PSOE, vermell com un tomàquet, es parapeta dient que –al contrari que la Gürtel– no hi ha finançament il·legal del partit. Però a sobre hi ha el jutge Peinado castigant la dona de Sánchez i el judici per favoritisme del germà del president.
L’esperit de la Transició
I Feijóo va dir, en seu parlamentària, que Sánchez no dimiteix perquè té por de la justícia i que, si és condemnat, no l’indultarà. L’esperit de la Transició no solament ha desaparegut, sinó que s’ha multiplicat per menys u. I Sánchez –després de la plantada de Puigdemont– no té ni Pressupostos ni majoria. ¿Pot continuar? ¿Pot funcionar així, Espanya, malgrat que el PIB creix més que la mitjana europea i es crea ocupació?
A més, el Govern ha rebut aquesta setmana una clatellada molt seriosa amb la condemna pel Suprem del seu fiscal general, García Ortiz, per la filtració d’un escrit de la parella d’Isabel Ayuso a Hisenda. Només sabem la resolució –dos anys d’inhabilitació– però no la sentència. La prudència és obligada.
¿Guerra al Suprem?
Però Ayuso (i el PP) han infligit una seriosa ferida al Govern i a Sánchez al Suprem. ¿Un altre xoc Govern-Suprem? ¿Revenja de l’amnistia? I el Suprem s’ha dividit entre cinc magistrats conservadors i dos de progressistes. ¿Guerra també al Suprem? Cert, Sánchez queda encara més malferit. Però la resolució ha fet que els seus socis –fins i tot Ione Belarra- tanquin files contra el Suprem.
El corresponsal del diari Financial Times, la bíblia econòmica europea, ha escrit: "La polarització és un fenomen general, però a Espanya la seva visceral brutalitat és inusitada. Juntament amb un altre fet molt preocupant, l’absència de qualsevol debat polític seriós. A Espanya els insults eclipsen les idees". Fa molts anys a l’escola ens haurien fet copiar cent cops la sentència d’aquest corresponsal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
