Covid Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ressocialitzar-se

És preocupant l’extrema prudència dels que estan ja pràcticament fora de risc, amb la pauta de vacunació completada i amb consciència que sí que es poden contagiar però amb una forma lleu de la malaltia, que no anirà més enllà del refredat i, a sobre, els reforçarà el sistema immunitari

1
Es llegeix en minuts
Botellón en la playa de la Barceloneta, el pasado sabado 10 de julio.

Botellón en la playa de la Barceloneta, el pasado sabado 10 de julio. / JORDI OTIX (EPC)

No són justes totes les crítiques adreçades als joves que, farts de refrenar-se i anar a menys de mig gas i a la vista de l’anunciat tomb en positiu de la pandèmia, es comporten com pertoca als seus naturals impulsos de viure explorant els límits. En primer lloc, la immensa majoria no fan res que no estigui permès, i és precisament a partir del relaxament de les mesures decretat per les autoritats que tenim al damunt la cinquena onada, o més aviat la tenen ells i el sistema sanitari. Ha arribat un moment en què amb la pràctica totalitat de la població amb més risc estadístic vacunada, les elevades xifres de contagiats no es tradueixen com abans en mortaldat desfermada. Per als que gosen passar-ho bé en companyia, el risc és assumible. Tampoc han de témer per si contagien els seus pares i els familiars de generacions més reculades,

Notícies relacionades

A l’inrevés, és més preocupant l’extrema prudència dels que estan ja pràcticament fora de risc, amb la pauta de vacunació completada i amb consciència que sí que poden contagiar-se però amb una forma lleu de la malaltia que no anirà més enllà del constipat i a sobre els reforçarà el sistema immunitari. A qualsevol edat, socialitzar-se es cabdal. La soledat, el tancament en cercles reduïts o bombolles de poques persones, pot acabar sent llaminera, i fins i tot causar addicció. La soledat, l’isolament, la minimització de persones amb les quals relacionar-se, comporta un enorme estalvi d’energies, de problemes, d’esforços, d’interacció, de comprensió, de renúncia a seguir tan sols la pròpia voluntat.

És contra els riscos d’aquesta pau sobrevinguda que caldria posar l’èmfasi aquest mateix estiu. Perquè l’extensió del monaquisme en la vida civil acaba per ser massa còmode. Encara que a molts no els ho sembli i s’emparin en la prudència quan ja no cal tant, la socialització és un bé individual i col·lectiu. En canvi cada pas que algú del nostre entorn fa cap al robinsonisme és una pèrdua de qualitat de vida, encara que ell no se n’adoni ni els altres l’hi aplaudeixin.