Dues Espanyes... i dos Catalunyas

Com que avui en comptes d’irrellevant són imprescindibles, totes les mirades i tots els interrogants han convergit sobre Junts i la seva divergència interna. Ara per ara, als dos sectors del partit només hi ha dues coses clares: que és el moment de treure pit, i que si es barallen en públic, hi surten tots perdent. En canvi, no està gens clar quin benefici poden treure de la posició clau que tenen, no gràcies al mèrit propi sinó a les matemàtiques parlamentàries. Tant poden aconseguir el seu objectiu immediat, que no és la independència ni el referèndum sinó tornar la pilota a Esquerra i recuperar el ceptre perdut de l’independentisme, com enfonsar-se sens remissió.

Els incorregibles del camí de roses arriben fins i tot a calcular que la repetició de les eleccions generals convé tant a Puigdemont com a Sánchez, i que en conseqüència el perill de propiciar un final precipitat de la frustració de les dretes és poca cosa al costat de l’enorme benefici que pot treure el partit si manté exigències inassumibles pels socialistes.

Notícies relacionades

Asens arrenca la negociació amb Puigdemont perquè Junts faciliti la investidura de Sánchez

Illa, malgrat Sánchez

Avui ressonen amb força els trucs al pit del goril·la mascle dominant, però a mesura que es vagi acostant el moment de la veritat i els sondejos vaticinin la majoria absoluta de PP-Vox propiciada per Puigdemont, la valentia començarà a disminuir i l’etern binomi esperança-temor s’anirà decantant cap a la segona opció. L’abisme existeix i pot ser que els envolti, però els de Junts encara no l’han localitzat.

Si una lliçó han d’aprendre tots tres partits independentistes del 23 de juliol passat és que són centenars de milers els seus electors que han preferit votar el PSOE per frenar Vox. Si el temor i el vertigen no acosten Junts al pragmatisme, aquest nombre pot augmentar, i no precisament en perjudici d’Esquerra. Temps al temps.