França dona més joc

La segona volta de les eleccions regionals franceses ha confirmat els grans traços que va oferir la primera, set dies abans: una altíssima abstenció; la derrota contundent del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen; la victòria dels partits tradicionals i dels candidats que ja governaven, Els Republicans (LR) a la dreta i el Partit Socialista (PS) i els ecologistes a l’esquerra; la insignificança del partit del president, Emmanuel Macron, i la persistència del front republicà, nom que rep a França el cordó sanitari contra l’extrema dreta. 

Tot i les crides dels dirigents polítics i dels mitjans de comunicació per estimular la participació en la segona volta, l’abstenció únicament ha descendit en un punt, fins al 65,7%, cosa que significa que dos de cada tres francesos cridats a les urnes han preferit no votar. Les raons són variades, des de la desafecció política fins a l’escassa importància que els electors donen a les eleccions regionals, passant per la pandèmia, entre d’altres. França, un país supercentralitzat, va reordenar el mapa regional el 2015, va reduir el nombre de regions a 13, però les competències dels consells regionals han continuat sent mínimes en comparació amb les comunitats autònomes espanyoles i ara fins i tot, al ser les regions més extenses, s’ha perdut part del component de proximitat.

La derrota de Le Pen és més rellevant perquè fa només uns mesos es preveia que podia aconseguir la victòria en diverses regions. No ha guanyat en cap, ni tan sols en la que el RN estava millor situat després d’arribar al capdavant en la primera volta, la regió de Provença-Alps-Costa Blava, on ha vençut àmpliament el candidat de la dreta d’Els Republicans gràcies al funcionament del front republicà. La llista d’esquerres es va retirar per barrar el pas a l’RN i els seus vots han anat a parar al representant de la dreta tradicional. Aquest fracàs no vol dir que les opcions de Le Pen en les presidencials de l’any que ve quedin anul·lades, però sí debilitades, tot i que és molt arriscat extrapolar els resultats d’aquests comicis locals a les eleccions a la presidència, i més encara amb una abstenció tan elevada que segur que no es repetirà en la carrera a l’Elisi.

En aquesta carrera, Macron continua sent el favorit, malgrat la seva falta de presència en el mapa regional, amb menys del 10% dels vots. La República en Marxa (LREM) continua sent un partit sense implantació al territori, amb uns quadros inexperts i d’allau, però l’elecció presidencial es juga en un terreny molt més personal i el president de la República compta encara amb una popularitat superior a la dels seus antecessors a menys d’un any de la cita electoral. El que canvien les regionals és la dicotomia Macron-Le Pen, el camp de joc s’obre i a la dreta apareixen almenys tres barons –Xavier Bertrand, Laurent Wauquiez i Valérie Pécresse– que poden aspirar a passar a la segona volta de les presidencials. El més ben situat és Bertrand, president de la regió Alts de França i exministre amb Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy.

A l’esquerra, malgrat que ha mantingut cinc regions per set la dreta, no s’entreveu cap candidat amb possibilitats. És a dir, que l’Elisi es jugarà en un duel Macron-Le Pen o Macron contra un candidat de la dreta de sempre.