Editorial

Biden i Putin: la desconfiança

Mentre Rússia pugna per no quedar marginada de les grans qüestions mundials, els EUA tenen clar que el gran adversari a batre és la Xina

3
Es llegeix en minuts
Biden i Putin: la desconfiança

AFP / MIKHAIL METZEL

El desenllaç de la reunió a Ginebra de Joe Biden i Vladímir Putin no ha deixat cap altre resultat concret que la tornada dels ambaixadors dels Estats Units i Rússia a Moscou i Washington. La resta ha quedat en mans dels progressos, segurament escassos, que en els pròxims mesos puguin concretar-se en les converses entre funcionaris dels dos països sense més atribucions, arribat el cas, que fer propostes a la superioritat. Ni Biden va fer acció de convidar Putin a visitar la Casa Blanca ni el líder del Kremlin va insinuar ni tan sols la possibilitat que Biden recali en Moscou al cap d’uns mesos.

No hi havia fonament per esperar res més de la cimera. Els Estats Units fa temps que van deixar de veure Rússia com un igual a escala planetària, però continua sent la potència hereva de l’arsenal nuclear soviètic i manté intacta o poc menys la seva capacitat de resposta, conserva la seva capacitat de pressionar a la porta de l’OTAN i la Unió Europea i continua sent un actor fonamental en el mercat energètic i el d’algunes matèries primeres essencials. La qual cosa es tradueix en una renovada capacitat per immiscir-se en les qüestions europees i en el desenvolupament dels esdeveniments polítics i econòmics dels Estats Units mitjançant les armes silents del ciberespai, que tan aviat condicionen eleccions com pertorben els negocis i la seguretat de les multinacionals.

Per als Estats Units el gran adversari amb qui ha de competir és la Xina i la seva pretensió és desplaçar la disputa per l’hegemonia mundial de l’escenari euroasiàtic a la conca del Pacífic, que per a Rússia significa quedar al marge o poc escoltada en la gestió de les grans qüestions mundials. Per això, de Ginebra, no van poder sortir-ne grans assoliments i sí, en canvi, una atenuació amb prou feines limitada de les tensions i un allargament de la desconfiança mútua. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En la memòria política de Putin preval el record de la superioritat operativa exhibida pels Estats Units en les cimeres que als anys 80 van reunir Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov, gestor de l’ocàs soviètic, i la ruïna que va seguir el desmembrament de l’URSS i el primer decenni de vida de la Federació Russa. En l’aproximació de Biden a les relacions amb el Kremlin té un pes enorme l’estranya relació que el seu antecessor va mantenir amb Putin, aliena a 75 anys de tradició diplomàtica inspirada en la idea de contenció de l’adversari a tot arreu. Biden, per cert, va llançar una pregunta retòrica sobre què passaria si els EUA interferissin en les eleccions d’altres països que va mostrar clarament el seu desig de girar full respecte a l’‘etapa Trump’, viciada per les sospites d’interferències russes en els processos electorals, i una memòria bastant selectiva sobre la història del seu propi país. 

Es pot dir que en la conversa entre Biden i Putin ha pesat molt la percepció del primer que els Estats Units estan de tornada, però per pugnar cada dia amb la Xina més que amb cap altre rival, i la del segon que qualsevol senyal de debilitat deixarà Rússia al marge de la competència entre els dos grans. Una possibilitat que es pot veure agreujada més enllà de tota previsió per poc que es registri una inflexió a la baixa dels preus del gas i el petroli, el doble monocultiu rus, i pateixi un important perjudici una economia poc diversificada, absent de les tecnofinances, en què la Xina i els Estats Units dominen els mercats.