Un programa sobre la migració
Un programa sobre la migració /
Després d’haver anunciat la intenció de traçar un nou discurs sobre la immigració i d’haver deixat anar al llarg de l’últim mes algunes de les seves idees generals, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va presentar ahir a Barcelona el nou programa del seu partit sobre política migratòria. És obvi que el pla dibuixat pel seu partit, i la seva exposició davant l’opinió pública, responen tant a l’imperatiu de respondre a una inquietud compartida per una gran part de l’electorat, ideològicament molt transversal, com a la necessitat de reaccionar a l’ascens electoral que vaticinen les enquestes per a un Vox amb unes propostes que no van gaire més enllà de copiar els ressorts mobilitzadors del trumpisme, amb la por de la immigració en un primer lloc molt destacat. En essència, es tracta del mateix: negar la realitat, no parlar-ne i renunciar a plantejar propostes concretes des de les formacions polítiques amb vocació responsable de partit de govern deixa els qui s’estimin més agitar aquestes pors que no pas resoldre problemes, quan no promouen directament un discurs d’odi, com a únic interlocutor del ciutadà amb inquietuds, o que viu conflictes subjectius o declaradament reals.
El pla presentat pel Partit Popular ahir té música i lletra. La primera cerca percebre’s, i es percep, com un gir cap a un "enduriment" de la política migratòria que busca situar-se com una tercera via entre el discurs hostil de Vox, oberta a l’acollida, i una política del Govern de Sánchez percebuda com a permissiva tant en el control de fronteres com en les exigències requerides per veure reconeguda la integració en el nostre país. Però cal baixar als detalls de les propostes pràctiques, cosa imprescindible per a qui no planteja només un programa electoral sinó un programa de govern.
El PP proposa alternatives a les inviables, inconcebibles i insostenibles per a la nostra economia expulsions massives d’immigrants; també a la tolerància de la supervivència dels estrangers no documentats per la via de tancar els ulls a l’economia submergida (motiu tant d’explotació com de desequilibris injustos a l’hora d’accedir a recursos socials davant el treballador amb rendes baixes però transparentes) o a les regularitzacions periòdiques generalitzades. Ho fa en forma d’un sistema transitori d’accés a la residència legal que respongui a la integració en el mercat laboral, i visats temporals per entrar al país legalment sense contracte, amb un temps taxat per aconseguir-ho. Són estratègies que cal considerar. En altres de les propostes plantejades ahir és difícil trobar-hi, més enllà de l’èmfasi, les diferències amb possibilitats que ja preveu la legislació actual, com ara l’expulsió d’estrangers multireincidents o condemnats per delictes greus.
El concepte d’integració en el nostre país plantejat pel PP presenta més arestes. Expressar la nostàlgia d’un país que no es transforma amb l’arribada de nous espanyols (i catalans, en el nostre cas), com es desprèn d’una de les frases expressades ahir –"no es poden convertir barris sencers en llocs irreconeixibles"– va més enllà de l’exigència d’assumir deures i drets, de contribuir a canvi de rebre. Quan es reclamen com a condició per accedir a la nacionalitat no solament els anys de residència legal sinó compartir "una història, uns valors i un destí" amb els espanyols, aquests no poden ser d’altres –i han de ser-ho– que els valors democràtics establerts a la nostra Constitució, no pas un model de nació reticent davant la multiculturalitat que pot no ser compartit, també, per una gran part dels ciutadans d’aquest país.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
