Editorial
Empat tècnic, més polarització
El pols entre el PSOE i Vox amenaça d’eclipsar qualsevol espai possible de moderació
Abascal no presencia el desfile en la tribuna para no blanquear a Sánchez
L’enquesta del GESOP mostra un panorama polític incert: un empat tècnic entre un PP que no es beneficia de la crisi del PSOE que recupera suports, amb un Vox que guanya força i asseguraria la majoria de la dreta, una esquerra alternativa estancada, un independentisme que es decanta en favor d’ERC i un pessimisme social en augment. El PP no ha sigut capaç d’aprofitar l’impacte ocasionat pels casos Koldo, Ábalos i Cerdán que afecten el PSOE. Feijóo obté la seva pitjor nota des que lidera el PP, amb una fidelitat en mínims i una bretxa amb Vox que en un any s’ha reduït de 13 a només tres punts. La seva figura es dilueix fins i tot entre els seus votants, que amb prou feines li concedeixen l’aprovat, i la seva preferència com a president cau fins a situar-se gairebé al nivell de Santiago Abascal. En canvi, Vox emergeix com l’única formació que creix. Amb una base electoral sòlida i una fidelitat superior al 70%, reforça el seu pes dins del bloc conservador. Així, malgrat el retrocés del PP, la suma de les dues formacions tornaria a arribar a la majoria absoluta: una dreta més forta en els números, però també més dependent de la seva ala radical.
A l’altre extrem, el PSOE mostra una recuperació moderada i Pedro Sánchez es manté com el preferit per presidir el país. Després d’un estiu que s’anunciava advers, el president ha aconseguit estabilitzar el seu suport i ha millorat la seva valoració. En intenció directa de vot, té avantatge sobre el PP i torna a aprovar entre els seus votants, igual que entre part de l’electorat de Sumar i d’alguns nacionalistes. És un repunt limitat, però suficient per tornar als socialistes certa iniciativa. No obstant, l’esquerra més a l’esquerra del PSOE continua sense enlairar-se. Sumar i Podem mantenen percentatges similars als de 2023, però la seva fragmentació amenaça de traduir-se en menys escons. En l’àmbit independentista, ERC s’imposa clarament a Junts, que acusa el desgast de la seva estratègia més confrontativa. Els republicans guanyen terreny des del pragmatisme en un espai sobiranista cada vegada més dividit i amb menor influència en la política espanyola.
I tot això passa en un context social marcat pel pessimisme. Dos terços dels ciutadans desconfien del futur, i la majoria considera que el PP contribueix més a la crispació. Tot i que les valoracions del Govern continuen sent més negatives que positives, milloren lleugerament. No hi ha entusiasme, però sí una demanda clara d’estabilitat i responsabilitat. Aquesta exigència es tradueix en una idea àmpliament compartida: l’Executiu ha de presentar Pressupostos i, si no ho fa, més del 60% dels espanyols creu que Sánchez hauria de convocar eleccions, fins i tot entre part del seu electorat.
Davant aquesta expectativa, Espanya sembla trobar-se destinada a un escenari dominat per la polarització en el qual el pols entre el PSOE i Vox amenaça d’eclipsar qualsevol espai de moderació. Amb un Sánchez i un Abascal que es defineixen i es reforcen mútuament en aquest enfrontament, el PP corre el risc de quedar arraconat, incapaç de marcar el rumb ni d’oferir una alternativa. Una deriva que pot deixar el país atrapat en una confrontació permanent, molt allunyada de l’estabilitat, de la responsabilitat i del consens que reclama la ciutadania.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
